entrada 828-2 (any 3)

Estava sonant això quan m’explicaven que el problema del d’abaix és que no saben si votar a un tipus que no parla massa bé però que sap el que diu o bé votar a un tipus que parla bé però no sap massa bé el que diu o directament no ho sap (i el divertit és que es valora més com es diuen les coses que no pas el que es diu)… ara bé el tema principal va ser el d’una prenyada que estava per allí, li vaig preguntar si li quedava molt i ella em va contestar que tot just una setmana, al que vaig dir amb un somriure si estava preparada, ella s’ho va pensar per dir-me amb un somriure que si, aquí la meva rialla va ser brutal, i li vaig dir “Quan el tinguis tornarem a parlar i em diràs que no n’estaves pas de preparada…” (ningú està preparada per parir), li vaig voler preguntar que esperava però em va dir que no sabia (es veu que ara els moderniquis no volen saber el sexe de la merda que fotaran en aquest món), ara bé, a la tipa li van faltar nanosegons per dir-me “Tu que creus que serà?”, joer si tan passes so imbecil·loide dels collons no cal que vagis fent preguntes com aquestes… aleshores es va despertar un debat sobre el sexe del no vingut i alguna de les presents va dir que seria nen, perquè la mare emanava bones vibracions i sembla ser que els nens implementen els camps electromagnètics de les mares mentre les nenes els absorbeixen, per això les nenes són millors que els nens i creixen abans i tal i tal… i tot això segurament avalat per una refutada universitat dels states i tothom a tragar, ara el millor va ser quan van dir algunes de les lumbreres que també lumies del lloc que coneixien casos on havien dit que vindria un nen i finalment havia estat una nena, i com que la mare havia enviat pensaments per a un nen, la nena havia acabat lesbiana, i la mateixa teoria servia pel cas contrari, aquí ja no vaig saber si fotre’m directament contra la paret de cap… però els comentaris van canviar de to al veure un conegut, vaig somriure al escoltar que si ja era trist que poguessis passar pel pare de la teva parella era patètic que poguessis passar per l’avi de la mateixa… em costava distingir entre la sinceritat i l’enveja dels que parlaven amb parelles que porten anys fotent-se cremes a la cara (entre altres llocs de la seva geografia humana, on acabaríem abans tot preguntant on no se’n posen) tot parlant d’una noia que l’única crema que es fot a la cara té base espermil, suposo que l’enveja dóna els arguments que la raó intueix, però com deia aquell “Prefereixo que m’envegin a no pas que m’admirin…” vaig saludar al tipus i me’l va retornar, la parella li va preguntar qui era i ell va contestar “L’únic amic d’aquí…” ella em va somriure… suposo que tothom té el dret d’acabar al coi d’infern que desitgi i que recordin aquells que jutgen que al final també seran jutjats i condemnats pels errors dels seus judicis…