entrada 825 (any 3)

Avui estava en la xerrada que feia un conegut, el tipus parlava sobre els límits de les noves tecnologies i els canvis socials que comportaran, el tipus explicava la següent història... “Imagineu que d’aquí a uns anys o segles, i que pocs veureu (ha dit mirant-me), doncs bé, imagineu que arribem a aconseguir que els terminals estiguin connectats a les ones cerebrals de cadascú de forma que un senzillament pensant en un missatge i a qui li vol enviar ho faci, més encara que es pugui donar la posició, enviar imatges del que es veu o qualsevol altre cosa que imagineu per molt que sigui, ja no caldrà cap interfície, un sistema de missatgeria collonut, ara bé, molt possiblement al començament ens satisfarà però acabarà per passar-nos factura, perquè aquest món podrà guanyar amb sinceritat i informació ara bé això no vol dir que sigui millor ni més feliç, perquè qui dels que esteu presents no s’ho ha repensat alhora d’enviar un missatge i l’ha acabat per esborrar?, la tecnologia ens pot fer més eficients, però no ens farà millors... i a vegades l’esforç i el temps per fer les coses és el que en cal per saber que aquestes mateixes coses no han de ser fetes...”, mentre la gent li donava tombs sota la premissa de que ells eren molt sincers i que mai amagaven res m’ha vingut al cap una situació que vaig viure fa temps... una noia no va tenir massa vista i va quedar prenyada després d’un encontre més desafortunat que no pas afortunat tot i deixar-la en estat de bona esperança, la seva família, una de les més apreciades i estimades de la comunitat van decidir que tirarien endavant i que ella el tindria, doncs res, que passats els mesos la noia va parir una nena preciosa, i aleshores els pares d’ella, avis de la nena, li van dir a la mare de la nena, néta per a ells, que farien veure com si ella fos la germana de la nena, i l’àvia faria de mare, la noia va quedar sorpresa però davant les paraules dels seus pares senzillament va dir “Amén”, el collonut del tema va ser que la pròpia comunitat i per tal de no provocar desenllaços desafortunats van decidir mantenir la mentida de forma que passats els anys eren pocs els que encara recordaven que aquella nena no era filla de qui deia i encara menys germana de qui suposava, i tot pel bé de la petitona com deien, si voleu que us sigui sincers no tinc massa clar si ho feien per ella o per la seva societat, societat que podia admetre segons que, però no tolerava segons que altre, i una mentida mentre mantingui l’equilibri social no té massa importància i sempre prevaldrà per damunt d’una veritat que per molt que ho sigui pot qüestionar segons quins valors... he tornat al present al escoltar de nou al meu conegut, quan deia que la tecnologia mai ens farà feliços sinó que senzillament ens entreté el temps suficient per tal que no descobrim lo infeliços que som, ell seguia dient “No teniu més que sortir al carrer amb un somriure i saludar a la gent, ja veureu com aviat us aturaran, com a sospitosos de planejar alguna cosa, perquè avui en dia la felicitat és un delicte... i qui somriu i és feliç o oculta quelcom o senzillament és un boig que cal vigilar (tot i que eliminar sempre és més barat que no pas vigilar)”