entrada 825-2 (any 3)

Parlava amb un tipus avui qui em deia “Aquell qui diuen que descansa al fons del mar, encara està viu, de fet deu estar cantant que ni el Consorci al complert, perquè sinó ja em diràs l’esforç que han fet... i ja ho saps, no hi ha com declarar a algú mort per poder-li fer tot allò que ens vingui en gana, total està mort, així que els seus partidaris el ploraran tot agraint el que s’ha endut a la tomba i que segons ells mai es sabrà, i tard descobriran la juguesca, i un cop els hi hagi dit tot, senzillament el mataran i li faran quatre fotos que seran les que ens deixaran veure...” he somrigut, el tipus a vegades diu tonteries o bajanades, però moltes vegades no deixen de ser la pura i senzilla veritat, com ell diu “Si dubtes de tot el que et diuen, pots valorar tot el que hi ha...”, ara el bo ha estat la roda de premsa que ha fet un tipus dels States sobre l’operació de “neutralització” de l’amenaça “Han obtingut la informació d’on era mitjançant tortura?” “Si”, “L’han disparat quan ell no estava armat?” “Si” i aquí ha puntualitzat “No ha aixecat les mans ni ha dit, em rendeixo....”, ole, ole, ole, valents collons, eisss i no té pèrdua el fet que ara la premsa demani les fotos i encara més!, demanen el vídeo de l’operació amb el putu muntatge del director per tal que tothom pugui veure l’operació “Jerónimo” com si fos una peli, el que ja no sé és si amb cada còpia regalaran un corneto de crispetes i una llauna de coke per fer-ho més amè, i pels més a “aguerrits” trauran una versió per les consoles on un podrà jugar movent als personatges a gust i carregant-se a qui li roti... vivim en un món 2.0 com deia aquell... ara bé, el divertit va ser ahir, quan estava mirant un partit de futbol i un dels presents va començar a victorejar a un dels jugadors que estava escalfant tot just abans que el traguessin, no fa massa que conec al tipus, però com que els primats sempre se m’han donat bé sé que és un xenòfob de collons, vaig mirar la pantalla i no vaig poder més que preguntar-li “Perdona, has vist que és negre?, i que a més és moro?, no veus com està resant amb el palmell de les mans cap enlaire?” el tipus em va engegar un gruny, i després de caure-hi (suposo) em va dir “I què, però és del XXXXX” joer, brutal, senzillament brutal, només cal que tothom jugui al futbol i sigui del mateix equip i ja tenim la pau universal sobre la terra!, vaig estar a punt de preguntar-li si es deixaria dar pel cul, això si amb un condó amb els colors del seu club però em va semblar que no percebria la ironia i que igual acceptava... així que els vaig deixar veient el partit i celebrant allò que en el fons substitueix el que no poden celebrar en la seva vida real, vides de merda que no tenen res que valgui la pena i que necessiten d’apropiar-se dels triomfs del altres tot dient “Jo dic que soc dels seus, així doncs els seus èxits són els meus...”, valents imbècils, en resum, humans, molt humans...