entrada 254-2 (any 2)

L'Ethan és un bon paio, de fet fa segles que el conec i mai m'ha fallat que ja és..., vaig entrar al bar on havíem quedat, com sempre ell a la barra amb la seva ale i un xarrup o large shot de whisky, ni tant sols es va girar per saludar-me reconec que té unes capacitats forces superiors a les meves, i una sensibilitat per detectar a germans de foscor que ja voldria per mi, “Bona nit, i com podràs comprendre la resposta a la pregunta serà: no, no sé res del que estàs buscant”, “Ja m'ho pensava així que he fet els deures tot sol” “Carai! si tenim tot un vampiret adult” va dir apurant el whisky i demanant-ne un altre, després de veure el dosificador i tal com quedava el seu got, va deixar anar un bufit demanant l'ampolla, “Saps que ho tens pelut oi?, aquest cop t'estàs fotent en aigües massa fondes per pescar-hi res de bo”, “No erets tu qui deies que calia anar als mars més exòtics i profunds per aconseguir els peixos extraordinaris?” “Ja, ja, ja, al llarg de la meva vida he dit molts imbecilitats, i que les recordis no et deixa en massa bon lloc...” va acariciar l'ampolla observant l'arquer de l'etiqueta, “On estaves el 25 d'octubre de 1415?” “ummm, deixa que ho pensi... ja ho saps que encara no havia nascut” “Carai!, quasi que havia oblidat que ets un vampir de nova generació”, va dir amb sorna al referir-se a les noves generacions, “I tu?”, “Jo?, prop d'Agincourt, saps ara estan discutint els fotuts historiadors que no van ser pas els arquers qui van donar el triomf a les forces de l'Enric V, si ho haguessin preguntat o almenys haguessin volgut escoltar els hi podria dir, que no va ser ni el fotut temps ni els cabrons d'arquers els que van aconseguir que un esquifit exèrcit de 5.800 homes...” “No eren 6.000 homes?” vaig interrompre coneixedor del que l'arribava a molestar aquest fet, “Diguem que eren un total de 6.000 amb 5.800 homes, i per cert, no t'han dit que és de mala educació interrompre”, va dir acabant amb l'ale i el whisky i demanant una nova ronda “Doncs bé, 6.000 contra 40.000 i vam sortir guanyadors, saps quina era la nostra recompensa?, acabar amb la guerra i obtenir el reconeixement per poder ser el que volguéssim, després de la batalla, i veient i alhora tement el que ara s'anomenaria: el nostre potencial, es va ordenar de perseguir-nos i eliminar-nos a qualsevol preu, i ara els que tu cerques són els que van sobreviure o els hereus directes d'aquells que van aconseguir fugir, pensa-ho bé busques uns fantasmes que porten prop de sis cents anys amagant-se, espero que tinguis sort” va dir acabant-se un altre whisky “I saps que és el més graciós?, que al llarg dels segles he descobert que els humans no fan les guerres per guanyar-les o perdre-les, simplement fan les guerres pel pur plaer de matar-se i deixar-se anar” va dir escopint al terra, de res va servir el crit del cambrer, amb una mirada del meu company va fer baixar-li la mirada demanant disculpes; “Som fantasmes company, tu, jo i molts altres som fantasmes, i el graciós és que ja estem morts i ho sabem, i aquells que ens dirigeixen només ens demanen que no destaquem massa, i no es preocupen massa si decidim deixar aquesta merda de lloc que ens han cedit per arrossegar-nos, a vegades crec que el pitjor enemic el tenim dins de casa”, el mòbil em va sonar, aquella que compartia el viatge amb mi estava força nerviosa i preguntava on era, vaig acomiadar-me tot i assegurar que ens veuríem abans que marxés “Vas dir el mateix al 1.889 i fins ara no t'havia tornat a veure” va dir picant-me l'ullet. Vaig trigar poc temps en arribar a l'hotel, al girar la cantonada del carrer els vaig veure... tres cotxes de la policia, un a l'entrada del carrer un a la sortida i un just davant de l'hotel, a l'altre costat del carrer una furgoneta policial, qui havia dit que la nit seria avorrida?...