Tot té el seu final menys la mort que acostuma ser el final de tot, bé en el cas dels vampirs questa afirmació té un doble sentit força maliciós, vaig entrar a l'hotel demanant la clau de la meva habitació, el fet de l'acceleració en el pols de la recepcionista i que un cop donada fes una trucada no donava masses bones sensacions, tenia l'habitació a la cinquena planta, al obrir-se la porta de l'ascensor el passadís estava buit, buit del tot, notava passes just en el passadís inferior, vaig acostar-me a les dos sortides, a les escales d'emergència, veient com estaven ocupades les del quart pis per membres de la policia, algú em va dir una vegada que quan quelcom és inevitable poc serveix intentar-ho evitar i més val la pena el pensar com un se'n pot sortir, vaig entrar a l'habitació, posant la cadena rere la porta, això no pararia a ningú però em donaria un xic de temps més i el temps sempre s'agraeix, l'habitació no era massa gran el que si es mirava positivament tampoc era un punt excessivament negatiu, vaig acostar-me a la finestra, definitivament l'única ruta d'escapada, la finestra tenia un tope fàcilment forçable i donava a un galeria que resseguia el sostre de l'hotel, la resta era només qüestió de trobar com baixar o com pujar segons com es mirés, amb tot, sempre es podia posar un xic més divertida la situació, vaig aixecar el telèfon trucant a la meva acompanyant, ella tenia l'habitació al quart pis, segurament tindria una sorpresa al veure el que hi havia al passadís, però molt em temia que la història no anava amb ella, va trucar a la porta, observant indirectament pel visor de la porta (mai, mai, i us ho torno a dir, mai, heu de mirar pel guaita directament), la vaig veure, i aleshores tot va començar, vaig obrir la porta, ella sense saber com es va veure volant pels aires, mentre l'alarma d'incendis es disparava, la vaig deixar a la galeria cridant, aleshores vaig sortir de l'habitació ràpidament, tenia clar que cap abaix no podia anar, i que algú havia vist saltar algú a la galeria, així doncs només em quedava una sortida, sempre m'han encantat les portes que s'obren amb tarja i un percussor electrònic (com la majoria de les portes amb porter automàtic), ja que una bona puntada les obre, vaig entrar just a l'habitació del davant de la meva, sabia que estava buida, perquè algú que m'apreciava m'havia fet el favor de llogar-la, el temps era vital, vaig obrir la finestra, aquesta donava a un pati interior, és aleshores quan un agraeix ser un vampir, un cop a la planta baixa no em va costar sortir per la cuina, buida i evacuada per l'alarma, i a més amb força roba per sortir de l'hotel com un treballador més del mateix, trigarien escassos minuts en descobrir la juguesca i començar identificar a tots els que sortien, així que el temps tornava a jugar en contra, un cop al carrer, treure'm la roba i caminar carrer avall aprofitant la foscor, el nostre entorn natural. Just a la cantonada un vehicle m'esperava, “Tu si que saps com divertir-te” va dir l'Ethan amb un somriure, “I ara?”, li vaig donar l'adreça, ell va fer una ganyota “Vols dir que és aquesta?, bé suposo que on millor que amagar un arbre que un bosc, i per cert, t'aviso que aquesta és una altra de les meves frases idiotes, així que no cal que la memoritzis”, passada una estona va parar el vehicle, “Bé company, no seria ètic que anés més lluny ja que aquesta no és la meva guerra, amb tot espero que ho tinguis clar”, vaig obrir la porta, abans de sortir li vaig preguntar “Per cert, i quan et dec de la carrera?”, “Ja, ja, ja, deixem-ho en un ale amb whisky si te'n surts d'aquesta”, vaig caminar cap al meu destí, he viscut segles, però molt possiblement mai havia fet una estupidesa com aquella, i a més considerant que segurament m'estaven esperant, vaja tota una fugida cap endavant un pla perfecte de collons, coneixia l'edifici, la inexistent seu de fenòmens paranormals coneguda també com la Guarida Van Helsing, i torno a dir per enèsima vegada que els vampirs tenim un sentit de l'humor un xic especial, si el que m'havien dit era cert hi havia tres entrades possibles, l'òbvia que tenia davant meu, la que tothom creuria que existia com a sortida d'emergència i la veritable sortida d'emergència, per experiència sé que les sortides d'emergència acostumen a estar força més vigilades que no pas les òbvies, vaig dirigir-me a la porta principal, no em va caldre trucar, la porta es va obrir davant la meva presència, sabia que un cop dins no seria tan fàcil sortir-ne, al entrar la porta es va tancar i he de reconèixer que vaig quedar del tot sorprès, una criada m'estava esperant, una humana com a única resistència davant la meva presència?, a vegades em molesta que em considerin tan poca cosa... ella va somriure “L'estant esperant, i de fet ha arribat just quan m'han dit...”, “Doncs no els fem esperar més” vaig dir forçant una ganyota, tot i la distància vaig poder olorar la por en ella, definitivament sabia qui era jo, ella em va acompanyar per diferents sales, exactament com m'havien dit, tres baixant i dos pujant de nou, una piràmide invertida, i després cap a l'esquerra al centre del vèrtex de la piràmide, es va excusar i em va deixar sol, vaig passejar per la sala, sabia el que hi havia sota els meus peus, el veritable centre de la piràmide “Crec, que avui no serà el dia per la visita guiada al centre de la piràmide...” em vaig girar, ni tan sols l'havia sentit o percebut, sabia qui era, aquell que ara es feia nomenar... “En James Selfwood suposo” va forçar un somriure, “Sento que no estiguem a Ujiji... i jo suposo que no deus saber que fas aquí...” “Bé, sembla que teniu força interès en fer-me venir, i és clar, qui sóc jo per rebutjar una invitació...” “Ben dit!, tot i que molt possiblement qualsevol altre tipus d'invitació hagués aconseguit precisament el contrari, el que t'haguessis cagat en tot i haguessis decidit que això no anava amb tu, amb els segles he aprés que no hi ha res tan previsible i malejable com un vampir curiós...” “Bé, i després de les presentacions i l'exposició de motius hauria de venir...” “El desenllaç?, ummmm, suposo que veient el teu historial i els darrers dies serà sagnant, una lluita a mort, o quelcom més espectacular, una lluita amb força sang i de la que només en quedarà un...” “Sembla una opció interessant” no era la millor frase ho reconec, però necessitava guanyar temps, el suficient per intentar trobar una fotuda avantatge, cosa inexistent en aquella habitació, si era qui em pensava no tenia cap opció i això sense considerar el fet que tenia clar que no estàvem sols, “Ahhh, els reforços” va dir ell amb un somriure al obrir-se una porta, possiblement no acabaria amb ell, però els reforços eren una altra cosa, em vaig llençar contra la porta “Hola”, sembla estrany com quatre putes lletres i una de muda poden canviar la vida a algú, vaig frenar quedant a escassos centímetres d'uns preciosos ulls violetes, hi havia quelcom en aquell fons que em marejava, l'olor m'era familiar, en el fons era la meva olor, ella va somriure una veritable germana de la foscor tot i això hi havia quelcom que no lligava, va acostar la seva mà i em va acariciar la galta, aleshores ho vaig entendre, la púber... “Exactament” van dir darrera meu, “Tu ens la vas deixar, i nosaltres l'hem cuidada i educada, però ara com a creació teva et toca decidir sobre ella”, coneixia exactament el significat de cada una d'aquelles paraules... de tornada a l'hotel no vaig encertar a dir cap paraula, ella va repenjar el seu cap, tot era igual i alhora diferent, ella ja no era la que havia conegut, i m'agradés o no, ara era en part (força important) responsabilitat meva, vam arribar a l'hotel i vaig anar directament a l'habitació e la meva acompanyant, aquesta va obrir la porta intentat dir quelcom, però va quedar callada al veure la púber “Bé, aquí tens el sopar i la teva sortida del país”, feia temps que sabia que me l'estava jugant que la meva acompanyant tenia uns interessos força foscos, però el destí me l'havia servit com una oportunitat única per sortir amb la púber del país, la púber va saltar damunt d'ella, ni tan sols es va poder defensar, vaig observar com els seus ulls brillaven de l'excitació un violeta amb tints de sang, possiblement púber havia deixat de tenir sentit com a nom, veient l'escena només Alícia em va semblar un nom adient...
She stays presseda against the wall so
She can see the door
In case the laughing strangers call and
Crush the petals on the floor
Alice in her party dress she
Thanks you kindly so serene she
Needs you like she needs her thanks to
Tell her that the world is clean to
Promise her a definition
Tell her where the rain will fall
Tell her where the sun shines brigth and
Tell her she can have it all
Today
Pass the crystal spread the tarot
In illusion comfort lies the
Safest way the straight and narrow
No confusion no surprise
Alice in her party dressed to kill she
Needs you like she needs the pills to
Tell her that the world's okay to
Promise her a definition
Tell her where the rain will fall
Tell her where the sun shines brigth and
Tell her she can have it all
Today
Today
Alice
Don't give it away
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada