entrada 254 (any 2)

Anava de camí a fer una copa, l'aire de la ciutat m'envoltava i de fet, tampoc hi havia masses preses... ara sabia on havia d'anar, i el més important; tenia clar quin era el meu objectiu, i després de tota la feina feta que millor que fer una copa amb algú a qui feia segles que no veia, va ser justa al passar per davant de l'Eros impertèrrit d'una de les places més famoses del mon que la vaig escoltar...

I've lied to you
The same way that I always do
This is the last smile
That I'll fake for the sake of being with you

Pre chorus:
(Everything falls apart,
even the people who never frown eventually break down)
The sacrifice of hiding in a lie
(Everything has to end, y
ou'll soon find we're out of time left
to watch it all unwind)
The sacrifice is never knowing

Why I never walked away
Why I played myself this way
Now I see your testing me pushes me away

I've tried like you
To do everything you wanted too
This is the last time
I'll take the blame for the sake of being with you

Pre chorus
Chorus (2x)

We’re all out of time,
this is how we find how it all unwinds
The sacrifice of hiding in a lie
We’re all out of time,
this is how we find how it all unwinds
The sacrifice is never knowing

Chorus (2x)

Pushes me away…(2x)

http://www.youtube.com/watch?v=FOyHPzKh9GAa

Aquesta cançó sempre ja tingut la capacitat de despertar un no sé que en mi, i aquest cop no va ser menys, era estrany escoltar-la allí on el bombardeig pels sentits donaven a la cançó un to d'irrealitat, suposo que el mateix to que tindria algú com jo en un mon com aquell si la gran majoria dels que m'envoltaven haguessin ni tan sols intuït la meva veritable naturalesa. Com deia la cançó “He intentat agradar-te, i fer tot el que volies, però aquesta ha estat la darrera vegada”... una noia se m'acosta i em lliura un flyer sobre una performance (i perdoneu els meus anglicismes), que fan a prop, diu que em puc arribar a morir de por, sempre segons ella hi ha una colla de vampiresses desitjoses de sang i homes, no és fins aquell moment que caic en les seves lentilles i les dents falses, somric i ella s'aparta sense entendre ben bé el que veu, possiblement entén que les meves dents semblen molt més de veritat que no pas les seves, uns carrers més enllà deixo caure el flier, de fet ja en començo a estar fart de tants vampirs i a sobre tinc una cita amb un....