entrada 235 (any 2)

Ho he de reconèixer, m'han estirat les orelles pel post d'ahir, i és que tothom té un passat, i els vampirs no us dic com de llarg pot ser, entre riures m'han tirat per cara no menys d'una cinquantena d'ocasions on també la vam liar i força grossa, des de la França del XVIII, la Itàlia (bé, Itàlia, Itàlia encara no era) del XVI, l'Anglaterra del XIX, l'Amèrica del XX i alguns llocs europeus del XXI, el XVII va ser un segle força complicat i on hi van haver poques ocasions per la diversió... bé, doncs si, també l'hem liat i n'hem fetes d'animalades sense pensar massa en les conseqüències de les mateixes, amb tot i en el que em van donar raó és que mai vam arribar al nivell, o senzillament semblar-nos als que sortien per la televisió, no sé si érem millors o pitjors (jajajajajajajaja, bé si que ho sé), no sé si ens ho passàvem millor o pitjor, o qualsevol altra comparació, el que si sé és que a part de la diferent naturalesa érem força diferents que us pugui rondar pel cap, en el nostre cas mai hem necessitat de tercers o de fer una publicitat excessiva dels nostres actes, crec que l'esperit de supervivència ens podia i teníem clar que no podíem ni demostrar o mostrar-nos com érem realment, amb tot i per descàrrec meu i en reconeixement de la multitud d'anormals que van sortir per la televisió (i atenció que el terme “anormal” no és despectiu, j que jo em considero força “anormal”), crec que tothom té el dret de passar-s'ho bé com li vingui de gust, mentre no molesti a la resta de mortals i altres per allí passant, que facin el que els hi roti, al final un entén que tothom és diferent i que gràcies a això els actes d'una persona no han de ser els mateixos que els de la resta. De fet ja ho deia algú “La llibertat és la capacitat dels sers racionals per determinar-se a obrar segons lleis diferents a les naturals, això és, segons lleis que són donades per la pròpia raó; la llibertat equival a l'autonòmia de la voluntat”. El mateix va dir: “Obra només de forma que puguis desitjar que la màxima de la teva acció es converteixi en una llei universal”, “Obra de forma que utilitzis la humanitat, tant en la teva persona com en la de qualsevol altre, sempre com a fi, i mai només com un mitjà”, “Obra com si per mitjà de les teves màximes, fossis sempre un membre legislador en un regne universal dels fins”, bé si esteu més interessat podeu llegir la “Fonamentació de la Metafísica de les Costums”, tot i que no és un llibre per llegir a la platja d'estiu, aviso... Amb tot, i recordant el que vaig veure i vaig escoltar crec que els que allí hi sortien si obraven seguint qualsevol norma, no era precisament per cap originada per la seva pròpia raó, i crec que la seva voluntat a més tenia una autonomia certament limitada, el que em porta a creure que la seva llibertat tot i voler ser visible no era més que un llibertinatge consentit per la societat, el famós panem et circenses que ja els romans van saber administrar intel·ligentment, i que els segles han permès perfeccionar a totes les formes de govern i control. I em pregunto, qui és realment lliure conscientment i qui no deixa de ser un lliure inconscient sota el so que li toquen, perquè fins i tot un es pot creure lliure seguint les indicacions dels altres, el truc es troba precisament en que la gent no pensi massa, i si se'ls hi dóna tot fet, perquè cal pensar?, uffff, ja vec que em tornaran a estirar les orelles....