entrada 247 (any 2)

“Si monumemtum requiris circumspice obiit” jo he dit aquest matí si vols veure un (o el meu) monument no cal més que aixequis la vista, ha estat un dia intens; de la ciutat dels canals (i no precisament Venècia) a una altra ciutat, arribar i desempaquetar i a més, tot a una velocitat accelerada per no fer tard, i després de donar una excusa tonta sortir a trobar el que m'esperava, sé per experiència que la gent que es mou per amistat però sota una por inaguantable per altres, tenen la tendència natural de complir però no donar cap facilitat, i esperar més enllà de l'hora pactada allibera de qualsevol obligació, aquesta és una regla bàsica i n'estava segur que si podia l'aplicaria, arribar a la zona no ha estat difícil, un cop llegint la famosa frase un petit punt vermell m'ha indicat la següent zona, el meu contacte sempre ha tingut un gust per les alçades i la reunió ha estat una reunió de força altura, després d'un petit intercanvi (malauradament, ja no hi ha res gratis) m'ha donat la informació, algú em va dir que per deslligar qualsevol nus només hi ha una opció: paciència i començar pel primer, esperant que el regal valgui la pena, en el meu cas n'estic segur, la seva resposta ha donat el primer nus a desfer o almenys per on començar, aquesta nit tindré una altra visita a la que aquest cop no n'estic convidat la zona KPG una zona on n'és fàcil d'entrar però un xic més difícil de sortir-ne, així doncs d'aquí una estoneta aprofitaré la foscor per fer la meva feina esperant (de fet aquesta observació és anecdòtica), perquè tinc clar que almenys aquesta primera acció no tindrà masses dificultats, encara no tinc massa clar el motiu de tota aquesta bogeria, tot i saber quan va començar i quins han estat tots els paranys que han anat posant-se per d'una forma discreta i fosca anar-me portant cap aquest destí, per sort no totes les cartes m'han anat venint repartides i un sempre té un as sota la màniga, i en aquest punt un cert regal rebut fa poc em servirà d'extraordinària manera, l'única cosa que tinc clara és que res ni ningú és el que sembla o el que hauria de ser, fins i tot la meva acompanyant podria no ser la ignorant total que representa, he descobert masses vegades com la realitat sempre té la capacitat de sorprendre i fer-nos veure que les coses sempre són el que són i no precisament allò que desitgem o volem, bé sembla que la meva acompanyant tot i rondinar s'ha quedat en la seva habitació, possiblement esperava habitacions conjuntes, però encara no n'és el moment i no ha costat massa que la recepcionista ens comuniqués que lamentava l'error, però que la nostra reserva d'una habitació doble s'havia convertit en dues habitacions, de fet poc m'importa tot això ara només tinc una idea al cap, i el cap força lluny de l'habitació, un xic al nord d'on estic ara, si tot va bé demà us explicaré com ha acabat aquesta nit que no fa més que començar per mi....