entrada 232 (any 2)

Dos dels errors més freqüents dels humans són: humanitzar els animals i animalitzar als humans, en el primer cas no deixa de fer gràcia com intenteu dotar de les virtuts i defectes típicament humanes als animals i després us desespereu si aquests animals no actuen com a personetes, bé sento dir-vos que els animals mai deixaran de ser animals, el que de fet i ben mirat els honora, ja que he conegut forces humans que han deixat de ser humans a gust per permetre’s el luxe de actuar a la seva total llibertat. El motiu de la primera afirmació és el continu cabreig que hem provoquen algunes cartes obertes en un mitja de premsa (una de les meves deformacions professionals és llegir no menys de 5 diaris al dia, segons com ho mireu i des de la retallada de certa publicitat, una veritable tortura), presumiblement escrites per animalons, i ja són collons, com si no tinguessin res millor a fer, i en especial gossos, els quals es queixen de com se’ls tracta, de l’abandonament, de la situació de la seva canera, etc, etc, bé també han escrit dofins queixant-se de com els tracten en alguns espectacles aquàtics, i fins i tot crec que han escrit altres animals captius en zoos, després d’algunes lectures un es pregunta si els animals estan tan malament o ho està la persona que els hi dóna veu, qui a més és una crítica impulsiva per tots aquells que compren gossos de raça i no van pas a una canera a cercar el primer pelut que trobin, personalment crec que això és una coacció a la llibertat d’escollir sota l’aspecte d’un xantatge emocional, doncs bé, crec que la qui té un problema seriós és la vox animal, i no sé si per motius personals o professionals aprofita per embrutir a la resta del personal suposadament per sentir-se ella millor, i tot es resumeix en: el problema no són els animals, el problema són els humans, suposadament vosaltres heu fet les regles i aquestes són de compliment, aleshores no entenc aquestes minories que intenten dia si dia també provocar canvis en les lleis coneixedors de la seva minoria, que si be els hi permet d’expressar-se els hauria de fer també conscients de les limitacions de les seves demandes, com sempre la minoria es pot expressar però no intentar imposar les seves normes (de fet, per això són minoria, i les normes s’accepten per majoria), i com deia el meu avi, a qui no li agradi ja sap on és la porta... Sobre l’animalització dels humans, el tema és encara un xic més pelut, i més després de veure la Shakira intentant semblar una lloba, bé la pregunta era... quan trigarà l’estómac a sortir-li per la boca amb els seus moviments, de fet quatre cents anys enrere i la considerarien posseïda o víctima del ball de San Vito, i ara ja la veieu... doncs bé, ahir escoltava els pares d’un nen (bé suposo que el mot el defineix almenys físicament), qui per avorriment havia decidit matar a una companya; bé no deixa de ser força curiós que un vampir com jo critiqui aquests actes, però la gràcia eren les explicacions dels pares, primer dient que el seu fill era normal (possiblement caldria preguntar que definissin el concepte de “normalitat”) tot i que era un noi que es prenia les coses molt a pit (res a dir, ho demostrava plenament), i és clar que necessitava un càstig pel que havia fet (vaja, no van tenir els collons de dir que el deixessin tranquil), però que també necessitava ajuda (suposo que la noia que va matar també la va necessitar), i finalment dient que ho estaven passant fatal (doncs em quedo sense paraules per definir com ho deuen estar passant els pares de la noia), després hi va haver un silenci, els humans no escolteu ni interpreteu els silencis, els vampirs en canvi si que ho fem, i el que no es va dir obertament era: “La víctimes som nosaltres que tindrem el fill tota la vida al costat, mentre ells al final oblidaran que van tenir una filla” brutal, senzillament brutal...