entrada 243 (any 2)

Ahir sopar, bé no sé si “tècnicament” s'hauria de dir sopar, ahir per la tarda trucada d'una amiga que necessitava un “acompanyant” pel sopar de la nit, segons ella de tan en tan quedaven un grup d'amigues per fer un sopar en plan “Sex in the city” o com nassos es digui, tot i que per un canvi de plans van decidir fer aquest cop un sopar amb acompanyants, i és clar, aquestes que tantes polles tenen per follar no tenen tants caps per sopar, la gràcia va ser al arribar al restaurant i veure la pinta de despistats de tots els masculins allí presents, suposo que com jo no tenien massa clar que collons feien allí, i elles com a hienes ensenyant i presentant als seus acompanyants, increïbles curriculums vitae i posteriors silencis per tal d'avaluar mentalment si l'acompanyant de l'altra tenia més alçada que el propi, en el meu cas i després de mirar-me nerviosament la meva acompanyant va acabar dient “es dedica a resoldre problemes”, “un consultor?”, va dir una d'elles “si, si, suposo que una cosa així...” la vaig mirar descobrint amb un somriure que ni ella tenia clar a que em dedicava... la resposta al perquè del sopar era fàcil, fer-li aquest favor em portaria a obtenir a molt curt termini quelcom que necessito, el restaurant no estava malament una d'aquestes pizzeries modernes, la gent hauria de fer cas a la màxima italiana “no val la pena menjar cap pizza feta per algú que no tingui com a mínim cinquanta anys, i millor si aquest algú és del sexe femení”, si us he de ser sincer les pizzes eren passables, la pasta un poc menys, i el beure es podia veure i beure fincant-hi un xic d'intenció, així doncs un sopar del tot gris, sort del futurible mascle alfa que sempre hi ha en aquests casos, un veritable “jomes”, a tot el que es deia ell tenia quelcom a explicar que indicava que era més, un dels assistents que també el va clitxar el va portar al seu terreny, el noi tot i viure a la muntanya era expert en treballs subaquàtics, aleshores el jomes, va intentar posar-hi cullerada explicant les seves vivències vitals fent submarinisme entre taurons a sudàfrica, vaig somriure amb l'altre comensal imaginant que havien fet els pobres taurons per patir una companyia com aquella, l'avantatge de ser un vampir és que hi ha coses que es veuen o es senten de forma especial: els batecs del jomes i la forma en que se li eriçaven els pels quan s'acostava el cambrer em va poder, “i ja sap la teva parella que ets homosexual, o en el millor dels casos bisexual?”, el cambrer va somriure un xic mentre servia el vi, de fet els cambrers i si són argentins tenen un ull clínic per aquestes coses que no falla, la meva acompanyant va colpejar-me per sota la taula mentre intentava no perdre les formes, com deia la meva àvia “una senyoreta ha de ser senyora de cintura amunt, i puta de cintura cap avall”, l'acompanyant del jomes se'l va quedar mirant esperant que digués o fes quelcom, amb tot jo sabia que no seria la meva nit de sort, em vaig excusar anant als serveis, tampoc era qüestió de fer-ne un gra massa, i suposadament deixant espai i temps tot hauria de tornar al seu lloc, estava pensant en la meva visita del diumenge quan la porta es va obrir, el jomes va entrar, la venapatiño inflada i va començar a obrir per dir alguna tonteria, el vaig besar, no tenia massa bon gust així que vaig anar ràpid acotxant-lo, ell ho va entendre i s'hi va esmerar, mai he entès certs gustos però de tot hi ha d'haver a la vinya del Senyor, un cop acabat vaig sortit abans d'ell, no va trigar massa a tornar a la taula, tothom se'l mirava i el silenci es podia tallar, ell no entenia res fins que es va seure obrint la boca per explicar alguna més de les seves jomesades... “ja s'ho deia jo que era homosexual, i a més un homosexual renegat...”, davant d'ell el meu iphone estava donant testimoni dels seus treballs orals... “Che, parese que vos va a quedarse solo esta noche, si te apetece salgo en diez minutos” li va dir el cambrer qui no perdia detall de la pantalla... una nova puntada de peu per sota la taula em va retornar a la realitat de les estranyes formes socials que teniu els humans...