entrada 242 (any 2)

Amb el pas dels segles he aprés que no hi ha actes bons o dolents, els actes tot i el que es pugui pensar tenen la tendència a anar canviant al llarg del temps i en funció de les conseqüències i els resultats dels mateixos esdevenen bons o dolents, fins i tot canvien aquesta valoració en funció de la persona que els interpreta. Amb tot, un no en pot fugir dels mateixos, marquen i determinen en molts casos el futur més immediat i el llunyà, sóc conscient del que vaig fer, sóc conscient de les vinculacions que això comportava i de les seves conseqüències, amb tot la meva reminiscència humana es negava i volia fugir-ne a les conseqüències dels meus actes, de fet, no sou els humans uns experts en fugir dels vostres actes, sota una multitud increïble d'explicacions i justificacions?, però al final com va dir algú el temps acostuma a posar a tothom en el seu lloc, així que finalment han aconseguit que el conill surti de la guarida, com vaig dir una vegada no m'agraden els viatges quan aquests venen donats o en sóc un invitat de pedra, però no hi ha cap altra solució, així que comença a ser temps de fer maletes, els preparatius sempre són els mateixos, no repetir equipatge, cercar algú que ens pugui donar un cop de ma amb la intendència del viatge i cercar el mitjà de transport més ràpid per anar o el més discret per tornar, amb tot prometo que sempre que pugui continuaré escrivint el blog, la ciència té aquestes coses i sempre que trobi un entorn favorable i prou segur com per deixar-hi la meva empremta internàutica us deixaré una petita tortura com vinc fent des de fa ja no sé quants dies... de fet no se m'escapa que totes les “entrades” tenen una culpable, i com en tot el temps ha fet canvis, els que sou no éreu els que eren, i els que eren a saber on són, però tot tenia i té un destinatari, els vampirs acostumem a tenir paraula i jo no en sóc menys, com veieu fins a un cert punt som del tot predibles, ens guiem per normes i costums de fa segles, creiem en temps passats on tot era més senzill, possiblement també un xic més complexe d'entendre i dur d'acceptar, però on la gent es podia moure amb unes bases de comportament donades i on els actes de cadascú portava les seves conseqüències “Ets esclau dels teus actes i paraules, aquests poden ser bons o dolents, i et poden convertir en heroi o monstre, tot això poc importa, el que importa és que aprenguis a acceptar el que has fet i el que ets, la resta de les coses sempre seran circumstancials...”, fa temps algú em va dir “No importa qui ens empenyi a fer les coses, ni tan sols importa el motiu pel qual ens impulsin a actuar, el veritablement important es que puguem actuar, ja que això indica que encara estem vius i no morts”, em fa gràcia, perquè parafrasejant una pel·lícula jo podria dir que estic mort i actuo...