entrada 251 (any 2)

Al final em preguntaré si tot el que faig val la pena, bé amb la visió que em dóna el present ho tinc clar, però costa mantenir aquesta qüestió escrivint sobre el passat. En principi la següent visita havia de ser força més senzilla, i en aquest cas si que vaig deixar-me acompanyar, així doncs un cop passat la llar del patró dels teixidors de Barcelona vam arribar a la biblioteca en qüestió, tenia encara les paraules que m'havien dit la nit anterior i només hi havia un lloc en aquella ciutat amb una columna de papers o llibres, vaig deixar la meva companya veient una exposició sobre la carta magna, mentre m'excusava per anar a fer la meva feina, sempre m'han agradat els morrets que posa quan s'enfada, i ja em veieu davant l'entrada a la biblioteca del rei, i veient el volum de llibres un es pregunta si els reis llegeixen poc o és que no els hi saben encertar els gustos, vaig arronsar l'espatlla i agafant aire vaig dir “Obre't Sesamo” “M'havien dit que teníeu un sentit de l'humor especial, però la secció de llibres infantils està en una altra planta...”, “Pregunta i et respondran...”, no vaig poder evitar un escalfred al recordar les paraules de la nit anterior, l'escalfred va passar a una veritable preocupació al pensar el perquè algú a qui volia tenir força lluny es presentava i a més per ajudar... “I així, ja sabeu el que voleu?”, vaig agafar aire “Voldria veure el llibre de Blake”, “Podria ser més concret, tenim forces Blakes i més llibres encara...” “Voldria veure el llibre de Blake”, les bromes havien acabat, ella va canviar la cara forçant una ganyota “També m'havien dit del seu humor peculiar...”, vaig somriure, la vaig seguir per una part de la biblioteca de la que n'estic segur que ni tant sols els treballadors de la mateixa en són conscients, després de passar diferents portes que anaven envellint donant la sensació d'anar enrere en el temps, al final una porta va deixar pas a una petita sala, una sala molt petita, una sala per la que molta gent mataria per poder veure, la veritable biblioteca del rei, la llegenda diu que el rei va demanar una col·lecció de tots aquells llibres que poguessin oferir-li avantatges i ajudes, i no va tancar la porta a cap temàtica, i entre aquests hi havia el llibre que no existeix, un llibre que només pocs coneixen, ella va parar davant una taula assenyalant un llibre, la pell envellida denotava l'edat del volum, a més estava escrit a mà tal com havia de ser, “Increïble, que el tingueu...” “Els recursos de la corona són inesgotables quan són necessaris”, “Ho suposo, tot i que aquesta no deixa de ser una còpia barata” “Com?”, no vaig notar cap sorpresa i si un lleuger somriure “Jo vaig veure el llibre, abans i tot que fos lliurat”, va somriure de nou “No tot és el que sembla, oi?”, va agafar el llibre obrint-lo per la darrera pàgina, amb un estilet sortit del no res, i amb una precisió quirúrgica va fer saltar la pell de la contraportada, ara si, el llibret que va caure era el que buscava, el llibre que no existia, el llibre sobre el que és i el que serà, el llibre escrit després d'una de les visions més llargues i esgarrifoses del bo del Blake, vaig anar directament a la pàgina que necessitava, com ella havia dit no tot és el que sembla, les paraules no eren importants els gravats de Blake eren esplèndids fins i tot es notava la coloració de la seva darrera companya la Catherine, el dibuix del centre del mal quedava just davant meu i la llegenda del peu em va portar a segles passats, quan em va dir “Quan necessitis ajuda per cercar l'incercable, les meves paraules t'ajudaran” i aquestes eren: “Cerca als salvadors negres de la corona, aquells que t'acompanyen, ells et donaran el camí”, vaig tancar el llibre deixant les sales, després d'acomiadar-me vaig anar a buscar la meva companya qui estava a la botiga de la biblioteca fullejant una reedició de la versió original d'Alícia, Alícia una altra vegada...