entrada 249 (any 2)

Ja sé que està lleig el deixar les coses a mitges però porto uns dies uns xic embolicats, un altre canvi d'hotel ja que el darrer no era tot el discret que un pogués esperar, però tot això, i així com el saber l'aprop que estic del final ho aniré explicant en funció es vagin desfent els nusos del cabdell, però on estava? perquè les coses han canviat i s'han mogut fins a un punt on tot el que digui bé podria seria una gran mentida del final, però com en tot anirem a passos.... estava a punt de fer una visita inesperada, prop però lluny, tenia clar que no es podria entrar en la casa sense un petit miracle, amb un somriure vaig treure un mòbil en el que qualsevol bon observador hi hagués apreciat unes gotes de sang, i una gravadora, vaig marcar un número i vaig esperar per si tot el que havia pagat no havia estat en va, una veu va contestar a l'altre costat, vaig pitjar el play de la gravadora i una veu dolça i sensual va començar a parlar, si mai teniu un cos de seguretat personal cuideu-vos de que siguin puteros, o de que aquells de qui us han de protegir tinguin bons amics entre les senyores d'aquest gremi, com un gos olorant una gossa en zel vaig escoltar com després de la sorpresa inicial indicava una porta, no el volia esperar allí li hagués donat temps que l'aire de la nit li hagués pogut refredar les idees i la sang li tornés a circular, només va obrir la porta per sortir tot se li va acabar, el calenton, l'erecció i el desig... ara ja només li quedava el malson de l'infern si se'l mereixia, un cop ascendent amb un ganivet, entre les costelles, directe al cor, ràpid i sense deixar masses marques, a més d'estalviar-me una hemorràgia innecessària. El preu pagat també portava com a bonus el mapa de la casa, en segons quins treballs la memòria és bàsica, però res iguala a una darrera ullada al circuit a fer, possiblement qualsevol mortal hagués necessitat més temps i sort, jo en canvi tenia destresa i experiència suficient per suplir aquestes necessitats humanes, arribar a la porta del meu amfitrió no va ser difícil. Ell es va despertar, va acaronar el cabell de la seva dona i quelcom li va dir que alguna cosa no anava bé, va xiuxiuejar el seu nom mentre deixava anar petons als cabells d'ella, finalment un cúmul de sensacions i olors li van fer encendre el llum, davant d'ell la seva dona el mirava, amb els ulls oberts, va intentar dir quelcom però les paraules se li van escapar mentre el cap de la seva dona queia a terra “Mira que n'ets de desconsiderat, la teva dona perd el cap per tu i tu el deixes caure...” el va mirar coneixedor que tot té un final inclús la seva vida, “Saps el que vull, ho podem fer fàcilment o complicar-ho un xic més...”, va intentar pitjar el polsador per avisar als que dormien al pis superior, possiblement a ell no el salvarien però... “No és bona idea intentar pitjar això...” va veure com el polsador queia damunt del seu llit, va apostar a un sol número obrint el calaix de la tauleta de nit, vaig ser ràpid una puntada i el calaix es va tancar fracturant els seus dits, li vaig tapar la boca mentre enfonsava un dit entre el seus deltoides, els ulls van intentar sortir de les conques, vaig furgar un xic amb el dit, vaig notar quelcom calent a la ma, el molt cabró havia vomitat “Com veus, podem jugar força estona, tot depèn de tu, al final et mataré tu decideixes el que trigaré, i saps el graciós és que els dos coneixem que el teu silenci ja no depèn ni tan sols de tu...” la seva mirada va fixar-se en la porta “Podem fer un tracte si em promets que...” un cop sec va fer saltar el seu canell, li vaig tapar de nou la boca “Et penses que estem en un mercat persa?, aquí no hi ha tractes, i faries bé en no fer-me perdre el temps o el bon humor” una pressió, i el seu genoll es va trencar, va perdre el coneixement, tot i que no va trigar a recuperar-lo, li costava respirar, tenia el cor accelerat, l'adrenalina corria per les seves venes en un intent de mitigar i controlar el seu dolor, em va mirar i va assentir amb el cap “Sant John” va dir amb un fil de veu “Si us plau no la...” no va acabar la frase, un cop sec i el seu coll es va trencar, no era qüestió de perdre el temps, vaig sortir de la casa, al pitjar un botó una explosió va anunciar l'inici dels focs artificials, la casa es va convertir en una bola de foc, l'endemà les notícies no en dirien res, el veïnat té una certa tendència a una discreció malaltissa, entre el soroll de la festa i el moviment, es va despertar començant a plorar, vaig mirar-la, la filla del que tan bé m'havia servit, no malpenseu, no mato criatures si no és estrictament necessari o divertit, i per la següent part de la informació una nena em podria servir per pagar bona part del preu de la informació....