entrada 253 (any 2)

Ja tenia el nom, James Selfwood, i no feia res que havia acabat una conversa per telèfon, tot anava agafant forma i encara tenia les darreres paraules del meu interlocutor “Recorda que només hi ha dos coses infinites: l'univers i l'estupidesa humana. Tot i que no s'està tan segur de la primera”, un cop a l'habitació vaig desplegar el mapa que m'havien deixat esperant que fos només la meitat de bo del que deien, vaig escriure el nom de l'interessat en el vèrtex superior, i vaig esperar, els minuts van anar passant i quan ja començava a dubtar de les virtuts del mapa vaig veure un petit canvi en el mateix, vaig agafar el visor i no vaig poder evitar deixar escapar una exclamació... el mapa era un dels pocs que quedava, n'hi havia de diferents mesures, però el més normal era que fossin a nivell d'una ciutat, s'escrivia el nom d'una persona i el mapa indicava els moviments de les darreres vint i quatre hores per la ciutat indicant totes les parades que aquella persona havia fet, vaig anar memoritzant els trajectes i les parades, el mapa evitava qualsevol cortina màgica i d'aquesta manera no hi havia possibilitat d'escapatòria, amb tot un dels inconvenients era que qualsevol mínimanent paranoic podria saber que l'havien descobert, jo tenia clar que el bo del James hauria de considerar-se suficientment segur com per no perdre el temps en tonteries com aquelles, ara ja tenia la llista dels llocs on el meu adversari acostumava a passar les estones, i després d'un ràpid anàlisi vaig determinar quin seria el meu següent destí, no hi havia dubte el darrer sepulcre hauria d'estar allí, de fet el darrer sepulcre era el lloc on es guardava el cos del primer de la nostra espècie o almenys això es deia, al voltant hi havia tots aquells que determinaven i decidien sobre nosaltres, havia estat en algunes d'aquestes ubicacions i hi havia la costum de anar movent les ubicacions per evitar visites indesitjables, i ara tenia davant meu la seva actual posició, molt possiblement molts pagarien imperis d'or per aquella informació, en canvi jo només volia saber el perquè de l'interès per la meva atenció, tot el que havia anat passant els darrers mesos indicava que hi havia algú qui desitjava cridar-la i no tenia massa clar el motiu, sempre havia evitat tenir masses contactes amb els de la meva espècie, i en especial amb aquells qui creien que pel simple fet de ser el que érem, érem millors que qualsevol altres, aquest sentiment era precisament el que havia portat als humans al que eren, a creure's els millor per ser simplement humans i sense demostrar en molts casos la realitat d'aquesta afirmació; com sempre, viure tancants en la seva torre d'ivori havia fet que tornessin a perdre el mon de vista, i ara em tocava a mi entrar i explicar-lis com havia canviat i com anava el mon...