entrada 228 (any 2)

Ho he de reconèixer, l'altre dia vaig cometre un gran error, estava per casa i accidentalment vaig pitjar el botó del comandament a distància de la TV quedant petrificat davant la pantalla, no sé quanta estona hi vaig estar, però us puc ben assegurar que la millor fetillera vendria la seva ànima al diable i es deixaria encular pel mateix (i pel que diuen no sé si és pitjor vendre l'ànima o la segona part de del tracte) per tenir un poder com aquell per tal de deixar embobat a qualsevol, la cosa anava d'uns reporters que viatjaven a una de les ciutats de moda de la costa espanyola i a part de l'encant i el glamour es dedicaven a rascar un xic més enllà de la superfície, i era aleshores quan apareixia tota una fauna que em va donar la resposta al perquè les fires de rareses o directament de monstres van desaparèixer, de fet fa segles que ja no tinc ni massa confiança ni crèdit per l'espècie humana però veient allò no em penedeixo de les meves idees, no sé a partir de quin moment l'especimen humà ho deixa de ser, i és que els humans teniu sort de que la vostra condició vagi lligada al naixement, ja que si ho anés als actes forces de vosaltres us quedaríeu a les portes (o un xic més lluny de la mateixa), i aleshores vaig recordar les paraules del Jean Pierre, quan em deia “No oblidis que es necessiten més braços que caps per fer les coses, amb un que pensi n'hi ha prou, però en són necessaris forces més que treballin, i quan menys preguntin i més treballin millor...”, una veritat com un temple, el problema es troba en el període entre feina i feina, període en el que per avorriment i no saber aquests elements decideixen sortir, algú em va dir fa segles que “L'objectiu de l'home és millorar en la seva naturalesa mitjançant l'aprenentatge i la relació amb els altres”, i una merda, l'objectiu del l'home s'està convertint en un deixar-se anar contínuament per tal d'amagar el que tothom en el fons saps, molts són els cridats però pocs els escollits, i suposo que deu cremar el saber que el destí d'un no és més que aixecar-se el mati i fer una feina per la qual cap màquina n'està encara preparada, perquè si fos el cas que si, un ja hauria begut oli, això o si un altre desgraciat o vol fer a millor preu, que això és com les putes, sempre en trobes una de més econòmica tot i que els resultats finals ja són un altre tema (amb segons que, economia i plaer no poden anar lligades), i amb una perspectiva com aquesta i veient el futur; que millor que beure, liar-la i demostrar que per collons els d'un, vaja que tots els segles d'educació i sociabilització es perden al ritme de les copes i altres substàncies, i al final només queda l'ésser pur, la naturalesa en essència d'un mateix, i veient les que allí es presentaven no puc més que amb un somriure admetre que els segles passen, però els humans continueu sent precaris, i sort en teniu que entre tants braços algú pensa de tan en tan. Això si... qui sóc jo per opinar, al final crec que us heu guanyat el dret de decidir per quin motiu voleu anar a l'infern i recordeu un cop allí de no apartar el cul de la paret, o si... tot depèn de com de fortes us agradin les emocions...