entrada 248 (any 2)

Ja està, complicat però no massa difícil, una nit certament productiva i ja queda menys pel final, després d'una bona dutxa i un petit refrigeri m'ha tocat contestar la pregunta del segle... quan m'han preguntat on he passat la nit òbviament la resposta ha estat clara “A l'habitació”, “Doncs t'he trucat i fins hi tot he passat i no m'has obert la porta” “I?” ja sé que avui tindré morros tot el dia, i més quan canviem d'hotel, però les normes són les normes, i ja hi ha un altre lloc on ens esperen, de fet aquesta nit no serà tan fàcil. Ahir vaig sortir de l'hotel, tenia clar el destí no vaig trigar més de quaranta minuts en arribar, lloc de seus diplomàtiques, encara que hagués volgut segur que alguna de les múltiples càmeres de la zona m'hagués gravat i de poc serveix intentar no sortir quan de bon segur que ja fa estona que et tenen traçat, del que es tracta és de ser tan vulgar com per fer perdre l'interès en un, possiblement si m'haguessin considerat una amenaça haurien vist com passava per un punt de control i no arribava al següent... la casa era gran, les cases grans tenen els seus pros i els contras, jo les prefereixo a les petites, són més difícils de vigilar i deixen més temps en cas de sorpreses, des de la tanca no vaig poder més que somriure, “els vells costums mai es perden” les velles escoles van dir i encara avui en dia es fa, una estructura de vigilància i seguretat en tres anelles, gespa, graveta i mes gesta fins la casa, l'he vista forces vegades no és de les més segures però un mai s'hi pot fiar, trec un petit mecanisme i el deixo caure a la gespa, de moment res, un sord click i la llum verda de l'aparell es torna vermella, si no m'han enganyat (i espero que no) tinc un pas franc, és una de les petites avantatges dels pulsar o espasmes electromagnètics, pocs sistemes no actualitzats els aguanten, el primer cercle trencat, al trepitjar la graveta somric, no cal córrer, de fet on es vol anar?, són ràpids i silenciosos, i sobretot força ben entrenats, però no deixen de ser gossos, i a vegades són força més intel·ligents que els propis homes, han estat entrenats per no deixar passar cap entitat viva i menys a homes, però jo fa segles que vaig deixar d'estar viu i més encara que vaig deixar de ser home, venen m'oloren, em miren amb curiositat inclús crec veure com mouen la cua, fa temps que no tenen visita, no vull problemes i deixo que que el mascle alfa em revisi i em doni el seu vist i plau, jo no em pixaré al seu jardí i ell no dirà res, sembla un bon tracte, el tercer cercle és impossible de creuar, sistemes detectors de moviment, calor i pressió, totes les finestres de la primera planta tenen un entremat en els vidres, qualsevol contacte i els que vindrien no serien tan intel·ligents com els gossos, la casa té tres plantes i àtic, tinc clar que els cos de seguretat estarà en part a la primera planta i en la tercera, en la primera els de guàrdia, aquests han de ser desarmats, els de la tercera segons com vagi la cosa o m'avorreixi, si el meu contacte encara és de fiar m'ha donat la clau per entrar de l'única forma possible... un cop dins tot haurà d'anar força ràpid..