entrada 236 (any 2)

Estava mirant el mapa que m'havia deixat en John, definitivament em tocaria anar a Londres, he de reconèixer que és una ciutat amb una certa atracció vers mi, ara bé sempre m'ha agradat anar als llocs per gust i no pas per obligació, qüestió d'estar acostumat a tenir els collons lliures i sense masses manotejos, la meva vista va anar cap a Whitechapel i no vaig poder amagar un somriure, Londres va ser el primer lloc on es va crear una campanya mediàtica per tapar la nostra existència, el fet va tenir lloc durant l'any 1888, la segona meitat de l'any, la població de germans nocturns era tan nombrosa i llibertina a Londres que va tocar prendre una determinació, en aquells temps el vell August feia de pater dels vampirs de la ciutat, i els hi donava llibertat absoluta per les seves accions, i aquestes van arribar a un punt que van sobrepassar totes les mesures que fins aquell moment s'havien fet, les víctimes van començar a descobrir-se i un sentiment de neguit es va apoderar de la població, a més us puc ben assegurar que aquells es sabien divertir, el joc era trobar la sang més pura i gustosa i cap d'ells tenia masses manies, possiblement al final tot s'hagués descobert i segles d'ocultismes haguessin vist la llum però era quelcom que no interessava així que es va crear un mite, un mite tan monstruós que pogués agafar l'autoria dels nostres actes, encara recordo amb un somriure quan passejant un 9 de novembre per la zona vaig veure una ombra davant meu, un xic més endavant vaig notar la presència d'una jove, l'ombra li va caure sense donar-li cap oportunitat, el crit va començar però va sortir pel coll obert enlloc de la boca, vaig contemplar tots els actes del allà present, actuava com un veritable carnisser, les notícies parlaven d'un cirurgià, però poc hi tenia aquell d'allò, just al final va notar la meva presència i no va ser tan amistós com jo, se'm va tirar damunt meu ensenyant els ullals, possiblement qualsevol altre hagués quedat paralitzat, però jo també en tenia d'ullals i possiblement millor alè que ell, s'acabava d'alimentar i això li donava un cert avantatge amb tot encara estava cegat pel seu acte i aquest sentiment va ser la seva perdició... el seu ganivet em va passar a prop va ser un engany per colpejar-me amb la seva mà, les seves urpes van tallar com quatre ganivets el meu costat, va somriure, definitivament era estúpid, va relaxar-se creient que tot havia acabat, i aleshores una puntada en un dels seus genolls li va canviar la cara, sense parar vaig colpejar l'altre genoll, la meva mà va pujar ascendent colpejant i dislocant la seva mandíbula, vaig girar sobre el meu vèrtex clavant el colze en el seu esternó, vaig agafar el seu cap i el vaig fer voltar per sobre la meva espatlla, el vaig deixar caure, i just quan queia, vaig tensar la pressió i el seu coll es va partir, tot allò no era suficient, vaig deixar-lo caure agraint que en aquella època hi hagués la costum de dissimular els estilets dins dels bastons, abans que es pogués recuperar el seu cap es va separar, ja no hi havia salvació, cos sense cap, ànima sense raó, no ho vaig lamentar, com en tot arreu si la població sobrepassa un número crític només queda que reduir-la, sabia que no estava sol, una figura va sortir de les ombres “Suposo que res és el que sembla” una segona figura va sortir de les ombres acostant-se a la figura femenina, aquest si que semblava un doctor tot i que sense poder aguantar l'espectacle va retrocedir uns passos fent ziga- zagues per acabar vomitant “Per molt estrany i increïble que sembli, quan s'eliminen totes les hipòtesis, el que queda...” vaig començar a dir “És la única resposta possible” va acabar el meu interlocutor “Elemental Sherlock, elemental”, “Però i com sap vostè el meu nom?” “No conec masses persones a Londres amb el seu gust pels barrets de caçador de daines...” tot i l'estrany de la situació va somriure “Suposo que l'atzar fa estranys aliats” em va dir oferint-me la seva mà... al final tot va acabar aquella nit, el vell August va pagar per la seva deixadesa i la població de vampirs es va distribuir al llarg de nous països, bona part d'ells van anar a petar a Managua, però això ja és una altra història...