entrada 252 (any 2)

Cercar els “salvadors negres de la corona” en aquest país pot portar a qualsevol turista a una famosa torre, tot i que jo tenia clar que la cita era menys zoològica i més enrevessada, en realitat els salvadors negres feien referència als “cavallers de l’ordre dels corbs”, aquests ocells tenen una importància vital en la mitologia nòrdica, i no cal oblidar que el país on estic va estar envaït per nòrdics forces anys, trobar-los no és una feina fàcil tot i que els anys, i l’experiència sempre són un grau; i després de tot el que m’havia mogut no esperava fallar ara, sabia que tenien la “insana” costum de fer un bon ale en una taverna anclada en el passat, i ubicada justament en la zona més moderna de la ciutat, hi havia estat feia forces anys però al traspassar la porta vaig observar perplex com molt poques coses havien canviat, des de la barra tres persones es van girar, i just a la taula de l’esquerra dues més van fer el mateix, sabia el que passaria, el fotut mirall que tenien just davant de l’entrada, darrera la barra i dominat per l figura d’un corb els hi havia ensenyat la meva veritable naturalesa, era graciós que aquells que lluitaven des de feia segles contra els que eren com jo o qualsevol altre forma de fetilleria, la fessin servir en canvi per tal de salvaguardar-se, suposo que quan el que hi ha en joc és la vida d’un mateix les coses tendeixen a canviar, tenia clar que la bonica decoració del lloc canviaria en qüestió de segons, “Vampir!”, possiblement en qualsevol altre moment hagués maleït aquestes paraules, però no en precís instant quan un somriure es va dibuixar en els meus llavis “Stathan!” vaig exclamar, el meu interlocutor em va mirar sorprès, després va deixar anar una rialla i vaig entendre el meu error “Maleït xuclasangs, l’Statham era el meu rebesavi, tot i que no ets el primer que es confon” em va dir picant-me l’ullet “Va nois, deixeu-nos tranquils, suposo que tots voldreu acabar-vos la copa...” va dir als que ja m’estaven envoltant “Suposo que aquest cavaller es sabrà comportar...” vaig agafar l’objecte que em llançava, un anell de Xuang-shi, mentre el portés tots els meus poders quedarien latents, i només aquell qui me l’havia donat el podria treure, me’l vaig ficar veient la cara de satisfacció dels que m’envoltaven, ara era quasi com un d’ells, més fàcil de neutralitzar el que suposadament els hauria de fer sentir-se més còmodes, “Força bé, si em vols acompanyar” em va portar a una taula allunyada dels altres, em va oferir una cadira, el seure’m vaig notar com quatre mans sortides del no res em retenien “Veuràs vampir, no m’agrades i si fos per mi et tallaria el coll aquí mateix, però suposo que tothom té dret a jugar a la loteria, va acostar un objecte al meu ull, aquest va fer una pampalluga i després d’uns segons li va canviar la cara, va ordenar que me deixessin anar, i agafant-me la mà, em va alliberar de l’anell “Ho sento...”, suposo que l’aparell li havia dit qui era, algú qui havia salvat a bona part de la seva família, l’hagués pogut fer desesperar-se un xic més però no tenia temps ni ganes per jocs, amb resignació em vaig aixecar traient-me la camiseta, tots el d’allí van fer un esglai, un tatuatge d’un corb negre en el costat amb la inscripció: “Dieu et mon droit”, alguns es van aixecar acostant-se “Ets el darrer, oi?”, vaig afirmar amb el cap, el darrer subnormal que havia lluitat la costat dels humans en una de les darreres grans guerres, tots els meus companys havien anat caient o bé enganyats pels humans o pels de la seva pròpia espècie, només jo que tenia com a màxima el fet que tothom menteix havia sobreviscut tot i quedar marcat per aquella broma de nit etílica, “Ara us toca complir la vostra part humans” els hi vaig dir, “Vull saber on és, o qui controla el darrer sepulcre”, només acabar la frase un neguit es va apoderar dels tots allí presents, tenia clar que la cosa no seria fàcil, “No ho sabem, saps que fa segles que no intervenim en aquests temes, quasi que som tan simbòlics com els fotuts corbs de la...” “Crec que aquest senyor no entendrà el teu gest”, em vaig girar una vella anava fent-se lloc per arribar a la meva posició, “I que en traiem nosaltres de tot això vampir?, tot i que suposo que si necessites aquesta informació és que no hi estàs convidat, així si te’n surts bona part dels nostres enemics desapareixeran, i sinó ho faràs tu, qui per cert tampoc en fas massa el pes tot i els teus serveis passats”, vaig agafar aire, almenys un xic de seny i ja era d’agrair “No sabem on és el darrer sepulcre, només et puc dir que aquell a qui cerques es fa dir James Selfwood, suposo que deus tenir mecanismes suficients per trobar-lo sense la nostra ajuda”, vaig somriure al dirigir-me cap a la porta la vella em va dir “Vampir, hi ha veritats que millor estarien restant ocultes, ni tan sols tu estàs preparat per a elles”, em pregunto que em va empènyer a ajuntar-me a aquesta groupe de subnormals, força ale hauria d’haver begut per tal de participar amb ells segles enrere....