entrada 250 (any 2)

Ja està, el viatge ha arribat al seu final, i ha estat força més complicat del que em pensava, sabia que no seria fàcil i que em portaria alguns esforços extres, però ha estat del tot sorpressiu i ple d'emocions que si en tingués segurament haguessin alegrat el meu cor... ummm, a veure si puc recordar on ho havíem deixat... crec que la darrera pista era Sant John, no em va caldre massa per recordar el que es volia dir: “Al principi era el Verb, i el Verb era amb Deu, i el Verb era Deu... I aquell Verb fou fet carn, i habità entre nosaltres ( i vàrem veure la seva glòria, glòria com l'unigènit del Pare), ple de gràcia i de veritat”, només hi havia un lloc en aquella ciutat on aquelles paraules tinguessin un significat especial, vaig tornar a deixar la meva acompanyant passant la nit sola sota l'excusa més tonta que us vulgueu imaginar, vaig arribar d'hora, des de les alçades em vigilaven, el salvador, el vencedor en una de les batalles navals més importants de la història... vaig entrar i no em va costar trobar en els menjadors social a qui buscava, possiblement hauria pogut fet algun gest de sorpresa, però les tonteries no van amb ell, em va acompanyar a un racó i em va preguntar si havia sopat, vaig veure passar el plats de carn amb patates i instintivament vaig dir que estava servit; “Una veritable llàstima”, em va dir somrient, “Suposo que la teva visita té quelcom més que el fet de venir a veure a un antic company”, “Ja t'he dit que no vaig ser jo qui el va apartar en el darrer moment...” “És possible, però igual sense tu hagués perdut quelcom més que un braç...” va dir tornant a somriure “Suposo que ja deus haver fet part de la feina, i ara vens a preguntar-me a mi... així que el teu present no ha estat més que el preu que et penses que val la teva informació... lleig, molt lleig, fins i tot per a tu, saps encara recordo quan els vampirs éreu força més educats”, “Els temps canvien, i en cas de queixa, sempre et queda deixar-la en el llibre de queixes de vampirs que no satisfan les expectatives” “El temps ens canvia, fins i tot a vosaltres, i qualsevol dia (o nit) això us serà fatal, saps quina és la nostra feina aquí?” “Donar de menjar a bon preu?” vaig dir amb un somriure, “Sempre has tingut un sentit de l'humor peculiar vampir, aquí comprem i venem amb la moneda més antiga que es coneix, l'alè de Deu, aquí rebem ànimes que després revenem a un molt bon preu, i crec que entendràs que qualsevol servei nostre té un preu un xic més elevat que no pas una nena...”, vaig agafar aire, no volia arribar a aquest punt però ja n'estava fart de tonteries i d'humans amb la creença de poder compartir poders que no havien estat creats per ells, la meva ma va sortir disparada contra el meu interlocutor, ni la sorpresa es va dibuixar en la seva cara, tot i que si en la meva, la meva ma no va arribar al seu objectiu... “Ens hauries de perdonar vampir, però a vegades som un xic, un xic mal educats per dir-ho d'alguna manera” vaig escoltar la veu i aleshores la sorpresa del meu interlocutor va convertir-se en pànic, es va excusar apartant-se, vaig sentir la meva ma lliure, es va seure davant meu amb un dels plats del sopar “No trobava taula, i m'he dit, segur que aquells dos necessiten companyia...”, sabia qui era i em costava no demostrar cap sorpresa “Anem fora, que l'aire de la nit m'ajudarà amb la digestió... els anys no passen en va, bé encara que això ja ho saps prou bé, tu”, fora de nou mirant a aquell rodejat de lleons sota la nit de la ciutat “Saps, aquí veient els companys que han tocat al del pedestal no puc més que recordar unes paraules... mira els estels, els grans reis del passat ens miren des de les mateixes, i encara que et sentis sol recorda que aquells reis sempre hi seran per guiar-te... saps vampir jo hi he volat per aquells cels, i n'he vist pocs de reis, possiblement el voler incrementar l'oferta em va portar on sóc, i a tenir com a servents a humans com el que has tractat abans, jo no estaré allí dalt per a guiar-te, però em fan gràcia les teves aventures i et puc dir que no tan sols a mi, així que et donaré un xic d'ajuda, el que cerques es troba en part on el rei va deixar els llibres que no eren de la seva predilecció, a la torre de paper, entra i demana, seràs escoltat i servit”, “Així?, sense res a canvi?” “Bé, al contrari del meu lacai, jo he trobat el teu regal del tot deliciós, jo i tots aquells que han gaudit del sopar comunitari d'aquesta nit”, el lacai ens observava a certa distància “Veus, el que et deia, ells poden ser curiosos, fet inherent a la seva naturalesa, en canvi en nosaltres la curiositat és una falta causa de guerres i càstigs”, el seus ulls van agafar una lleu brillantor i el lacai va quedar envoltat de flames, sense ni tan sols poder cridar va quedar reduït a un munt de cendres, “Bé suposo que aquesta nit, directa o indirectament has contribuït a incrementar el meu saldo d'ànimes, i et puc assegurar que això et portarà conseqüències”....