entrada 237 (any 2)

L'altre dia estava parlant de com complicàveu les coses els humans, bé he de reconèixer que sou animals d'extrems (i espero no molestar a ningú amb aquest mot), aquest cap de setmana he vist l'extrem oposat, llegia en un diari una articulista que parlava dels assassins en sèrie, i el graciós era a les conclusions que arribava... primer que tenien una infantesa complicada, segon que acostumaven a tenir noms composats ( i és clar, si et posen un nom compost com millor de venjar-te'n que tornar-te un assassí en sèrie), i el tercer punt era que maltractaven els animals, doncs vaja en conec uns quants d'assassins en sèrie que ni ells ho saben, l'article feia un especial incís en el fet del maltractament animal, intentant justificar que aquest era la porta d'entrada a altres maltractaments, un cop perduda la por a fer mal a un animal esdevenia la possibilitat de fer-ho a un humà... i és clar, suposo que escriure això en plena campanya d'estiu intenta d'alguna forma fer que sigui encara més difícil abandonar el gos que hem regalat per Nadal, suposo que l'escriptora hagués pogut acabar l'article defenent també als vellets abandonats en benzineres... crec que la realitat no és ni tan ni tan poc complicada, la veritat acostuma a ser el que és, llegint això he recordat una història que considerant la meva edat és força recent, em van demanar que solucionés un problema (atenció aquesta història pot ferir un xic al grup d'erices cabrejades), un grup d'elit destinant a una frontera d'un cert país tenia un èxit força considerable alhora de trobar i eliminar enemics, la seva tasca protegia a forces altres tropes, i mantenia un cert equilibri en la zona, doncs bé, el comandant del cos va ser acusat de violació, la racionalitat deia que treure l'oficial ho faria perdre tot, però les normes són les normes i em van demanar que ho aclarís (i el graciós és que per fer-ho podia saltar-me aquestes mateixes normes), bé la història era: va arribar una nova soldat rasa aquesta va fer tilin a l'oficial al comandament, aquest una nit es va presentar a la seva tenda de campanya i li va demanar els seus favors, la soldat no es va queixar i va acceptar, fins i tot va acceptar mantenir una relació amb ell, amb tot al final el va acusar de violador; segons ella si no accedia la destinaria als llocs més perillosos, així que ho va fer per salvar la seva vida i sota una por que l'impedia actuar de cap altra manera... la gràcia era que ni tan sols l'oficial era conscient del que estava fent, ell creia que la soldat estava colada per ell, i a més el tontet (i bon soldat) va reconèixer que mai la posava a l'avantguarda o la retaguàrdia per que no volia que li passés res a la seva parella, bé el final no va ser massa feliç, l'oficial es va suïcidar i la resta de la unitat va caure en una emboscada d'on no en va retornar quasi cap membre a l'excepció de la violada... encara avui hem pregunto com de relatiu és tot, però és clar a mi no em van contractar per pensar ni jutjar, només per trobar la veritat, i la pregunta és: que passa quan hi ha dos veritats diferents però reals?