entrada 230 (any 2)

Vacances, suposo que aquesta deu ser la paraula de moda, n'hi ha que ja les han fet, n'hi ha que les estan fent (i que collons feu llegint això si esteu de vacances?), i n'hi ha que encara les tenen per fer, amb tot el que és cert és que al final tothom hi passarà, el que em fot és que si les vacances són per descansar o relaxar-se com és que hi ha persones que dediquen aquest temps a fer maratons que enfoteu-vos dels treballs d'Heracles, que sempre ha quedat més fi que dir Hércules, perquè no sé com classificar un tour pel centre d'Europa o per Itàlia de 10 dies amb la visita a 30 ciutats, no sé quants països i passant per davant (perquè poca cosa més es pot fer) de forces monuments (sense considerar els carnals, que finalment seran els més admirats....), i després és clar, es necessiten unes vacances per recuperar-se de la vacances... després tenim la necessitat de bloquejar tots els cap de setmana d'octubre-novembre (si es té sort i no cal anar més enllà en el calendari), per gaudir de les explicacions detallades dels viatges i les fotografies, que i sense voler faltar al respecte (o potser si), tothom ha vist els monuments que ens ensenyen molt millor fotografiats, ara bé si el fotògraf a més està fent o ha fet un curset de fotografia encara té mes delicte, perquè davant la teva cara de fàsticsorpresil al preguntar-te si el monument era lleig de collons o si ha estat la màgia de la fotografia et dirà: “El que passa és que no entens de fotografia...” doncs collons, fàcil, si no n'entenc perquè em tortures amb les teves fotografies?, suposo que hi ha un intent de voler demostrar que realment si hi ha estat, i per la quantitat de fotos crec que hi ha gent amb memòria de peix o amb por de patir l'alzheimer, i tenir una necessitat vital de recordar on s'ha estat, això o el que no crec que és voler fer dentetes al personal, ara bé, els especialistes en això són els que van a paradisos i et diuen allò de “Tot, m'ho feien tot, i nosaltres tot el dia estirats a la platja...” bé mireu que em corro de gust pensant en quinze dies així, vaja com un putu inútil, sense fer res i tot el dia estirat a la platja, mirant les fèmines i veient com la meva companyia mira als mascles... després hi ha les vacances dels multicultis com diu algú que han de trobar un sentit a tot, passar-se un mes a la selva del Matogrosso posant esparadrap a les ferides dels arbres fetes pels homes dolents, i tocant el que no sona a la població indígena demostrant-lis els avantatges de les vacunes i de la medicina del gran savi occidental així com de la seva way of live, que en plena selva deu ser útil de collons el saber que pel plus fan el barça, deu venir a ser com invitar a un cec a un castell de focs artificials, i després tenim els matats, els que sota l'acusació de: “Però no has anat enlloc?” i per no quedar com a tontets i saltar de totes les llistes socials, venen la seva ànima al diable, tot i que alguns vendrien la seva dona o home al mercat d'organs per pagar-se unes vacancesmatades a la platja, i un cop allí practicant esports de risc, com la variant de la cerca del tresor, anomenat ara “la cerca del forat a la platja”, també hi ha “l'escapada del xiringo estafador” així com “com és possible que no hi hagi ties/tius més lletjos que la meva parella?”, això i el “sobreviure a la cova de l'Alibabà, sense el 40 lladres ni tresors”, total per tornar amb un somriure a la feina exagerar el que s'ha fet mentre un pensa “Mai més, mao més...”, però tots sabeu que això és com la mort, el primer dia de tornada a la feina indica un dia menys per tornar a començar les vacances, amb tot sempre n'hi han que decideixen començar una vida nova i possiblement per això l'increment en el nombre de separacions, perquè és diferent aguantar unes hores de nit un bulto al costat que com a molt ronca i pega alguna cos, que no pas aguantar tot el dia un desconegut del que ens preguntem que collons li vam veure i que el temps no passa en va, i aleshores us recomano que també us mireu vosaltres mateixos al mirall... però al final com totes les coses dolentes sempre tornen, un acaba per començar una nova relació i tornar a agafar i marxar de vacances, si és que els humans sou masoquistes de mena.... en dies com avui un celebra ser un pobre vampir que no té vacances...