La força del vampir recau en el fet que ningú creu en ell

dilluns, 16 de març del 2009

entrada 94 (any 2)

Aquest cap de setmana m'ha portat molts records, i records de fa molts anys, hi ha gent que pregunta amb una brillantor als ulls si la mossegada d'un vampir (sempre que no acabi per desangrar), torna a algú vampir o vampiressa (pel que venia al cas), bé en certs casos si que es produeix aquest fet, però la veritable màgia de la mossegada d'un vampir és que aquell qui és mossegat es transforma, res torna a ser-li igual, i en molts casos es comença a viure la vida no tal com s'ha de viure sinó tal com és vol viure, i per Deu que hi ha una diferència més que significativa entre aquests dos conceptes. En aquest punt podríem dir que els vampirs no deixen de ser més que uns simples serenos, ja veieu en que hem acabat, serenos amb un joc de claus que obren totes les portes, podem obrir portes a qualsevol passadís o casa, tenim la possibilitat d'ajudar a entrar en qualsevol lloc, sempre i quan s'estigui disposat a pagar el preu, i en el nostre cas el preu és molt superior a unes simples monedes lliurades a les mans cadavèriques d'un vell barquer, en el nostre cas el preu a pagar és la pèrdua de la protecció de la societat al viure de forma lliure i sense regles, esdevenint un veritable ronin, algú sense senyor i no us penseu que alliberi no donar explicacions a ningú, no hi ha càrrega més alta que la de donar-se explicacions a un mateix.
Aquest cap de setmana e recordat al bo del Pierre, era un noble de la cort de Lluís XVI un dels pocs a qui el rei buscava en lloc de ser buscat, mai he vist perdonar tantes barbaritats a algú com al bo del Pierre, no hi havia cap acte que no tingués un perdó, tot el que feia tenia una vessant tan graciosa que era impossible prendre's seriosament el seus actes, i les males llengües deien que la bona de la Maria Antonieta era encara més admiradora d'ell que no pas el propi Lluís. Una nit entre copa i copa i amb un bon cigar entre les mans em va dir el seu secret, en aquest mon de desastres ell havia aprés que tot s'havia de fer amb la màxima energia i bé, costés el que costés i ell havia destinat la seva vida sencera a fer feliç a la gent, especialitzant-se en les senyores i més exactament en les senyores casades, bé, era una tasca que no li valoraven massa bé, ja que molts matrimonis existien gràcies al bo del Pierre que era capaç de pagar setmanes de matrimoni infeliç amb hores de plaer, i de fet al fotut del Pierre no li faltaven demandes de repartir felicitat... Sempre m'ha semblat una bona política aquesta, el problema dels vampirs és que per nosaltres el temps no té una escala mortal o humana, té una escala que va més enllà del vostre temps, el resultat a vegades és força graciós, les coses que tenen una durada humana acceptable, en el nostre cas són molt més llargues i intenses, i aleshores us recomano tenir un bon got d'aigua amb sucre, i estar preparades perquè com sempre acabareu dient "No puc més", l'únic variable és el temps que es triga a dir les paraules màgiques "No puc més", perquè a vegades fins i tot la felicitat es torna insuportable, i estar al paradís cansa força, bé als vampirs no tan, ja que el nostre paradís està força per sobre al vostre.