entrada 91 (any 2)

Bé, aquella va ser la primera vegada que van intentat acabar (almenys conscientment) amb la meva existència, des de les hores hi han hagut altres intents.... i sembla que per cada humà que trec de la llista n'apareixen uns quants més, i no entenc tampoc massa la dèria i la insistència que teniu per eliminar-nos, amb l'avorrits que estaríeu sense nosaltres!!. amb tot encara recordo la primera nit, com totes les primeres vegades que passa quelcom i no puc més que agrair a qui em va ajudar aquella nit, en hem anat creuant al llarg dels segles i he de reconèixer que la balança de favors està clarament decantada vers els seu costat, suposo que si els humans teniu angelets del vostre costat per ajudar-vos els vampirs tenim d'altres ens que en donen un cop de ma sempre que és necessari. Si us he de ser sincer amb el anys un es torna més precabut i ja fa decennis del darrer intent per acabar amb mi, tot i que va ser mes barruera que la primera vegada, encara avui tinc clavats els ulls de la primera assassina de vampirs qeu vaig conèixer, i el pas de l'excitació a la sorpresa i finalment al desencís de la seva mirada encara avui en dia em té captivat. Doncs bé, semblaria ser que ja tenim un nou jugador en el tauler i un nou caçavampirs ha entrat en joc, de fet la seva estratègia poc ha variat al llarg dels segles, des de la innocència o una molt ben modelada ignorància intenten acostar-se i deixar-se veure com a víctimes per tal que i en el darrer moment passar a ser senyors de la situació, la meva sort són els ulls que encara porto clavats en la meva ment i que em permeten sense necessitat de veure'n d'altres de reconèixer aquells que tenen interès per la meva existència dels que tenen interès i no precisament en el bon sentit de la meva existència....