Vaig sortir al carrer, i la sensació de fred es va clavar en els meu cos deixant-se sense aire uns instants, agafant un xic d'aire que em va cremar als pulmons del fred que ers vaig ordenar a les meves cames que comencessin a caminar, no havia estat un bon dia, bé possiblement tampoc una bona setmana i sent sincer ni tan sols un bon mes, la vida s'havia convertit en tot un seguit d'espais temporals que s'anaven succeint amb un ordre tal que es feia difícil distingir un dia d'un altre, i una vivència actual d'una vivència passada, a vegades em parava davant de les agències de viatges pensant que molt possiblement necessitava un viatge, un viatge o una fugida (bé, quina diferència hi ha...). Aquella nit els carrers estaven sols, com cada nit, coneixia el soroll de cada carrer, podia identificar cada so d'on provenia, la bronca dels del 5 del carrer X, la televisió fora de to del carrer Y, aquell qui passejava el gos prop del carrer Z, qui dissimuladament mirava per veure que ningú veiés com el seu gos embrutava i així s'estalviava de recollir el regalet de l'animaló, tot com sempre, però al creuar la cantonada del darrer carrer quelcom semblava que fallava, hi havia alguna cosa que em portava a confusió, i va ser just en el moment que em vaig parar que tot va explotar, vaig notar uns braços que m'agafaven i uns ulls clavats en els meus, un somriure que no em va tranquil·litzar i una pressió al coll, no m'ho podia creure com es deien... vampirs!!, però si no existien "la vostra ignorància és la nostra força" vaig sentir dins del meu cap, quelcom dins meu em va impulsar a combatre amb totes les meves forces a resistir-me tot i que notava com cada segons que passava em trobava més dèbil, però lluny de sentir-me malament, cada cop em sentia més lliure, tot el que pensava dia a dia esdevenia una tonteria davant al que ara observava, la necessitat de recordar la manca de mantequilla a la nevera ara no tenia la més mínima importància, era fotudament lliure i aleshores vaig entendre el que ser lliure volia dir, volia dir no decidir entre unes sabates o unes botes, volia dir decidir el que es vol fer amb la vida d'un, i des del fons del cor quelcom em deia que em deixés anar, em notava lleugera i aleshores va passar, una música...
Sorrow rebuild me as I step out of the light
Misery strengthen me as I say my goodbyes
I heal my wounds with grief
And dream of you
And weep myself alive
Ets lliure, vaig escoltar just abans de perdre el coneixement.. qui ets? vaig preguntar. "No sóc més que un somni en aquesta nit, algú que t'ha près quelcom i que no ho hauria d'haver fet". Ens tornarem a veure? vaig preguntar mentre se'm tancaven els ulls "Molt possiblement, tot i que la propera vegada jo escolliré la música". Vaig quedar allí inconscient, al despertar em vaig sentir diferent, el fred no era tant i la nit no em va semblar gens tràgica ni patètica, ja no em costava respirar i notava una estranya escalfor al cos, una escalfor que xocava amb el fred de la nit i que reforçava el meu encant femení, em vaig sentir terriblement viva, se'm va escapar un somriure recordant que abans de quedar inconscient havia notat una sensació de calor entre les cames com feia anys que no havia sentit....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada