La força del vampir recau en el fet que ningú creu en ell
divendres, 6 de març del 2009
entrada 87 (any 2)
Algú em va dir fa segles que en aquest mon no hi ha suficients religions per fer que els homes s'estimin, però en canvi n'hi ha suficients per fer que es matin entre ells, al llarg de tots els segles que he viscut us puc assegurar que n'he conegut forces de religions, i fins i tot personalment us puc dir que n'hi han de més i menys gracioses des del meu punt de vista, amb tot i com també va dir algú, he arribat a la conclusió que els actes dels homes no mereixen ni el premi del cel ni el càstig de l'infern, repetint el que vaig dir fa temps no sou tan important com per merèixer cap d'aquests dos fets, quan escolto a algú parlant de la seva perduració en el temps, bé sigui en una vida posterior, bé sigui en un altre lloc, no puc més que somriure, i aleshores és quan us enfadeu, però a veure... en el hipotètic cas que els gossos parlessin (i he triat els gossos com podria haver triat als ornitorincs), i en el cas encara menys probable que us volguessin dir quelcom, si un gos us digués que espera al morir anar a un cel ple d'ossos per menjar i carters per perseguir i mossegar, molt possiblement somriuríeu com jo faig amb vosaltres, i si el gos s'enfadés molt possiblement encara us molestaríeu més vosaltres de com un ésser inferior a vosaltres qüestiona o pitjor! vol compartir el vostre futur, perquè només vosaltres tindreu aquest privilegi... bé, sento dir-vos que en el millor dels casos només tindreu una caixa de pi, i centenars o milers de cucs feliços pel festí que els hi ve... sou animals, possiblement us creieu els més evolucionats, però sense ànim d'ofendre us podríeu comparar biològicament amb el gran blanc i hauríeu de reconèixer que podeu ser els més evolucionats però per poc, i que heu perdut coses bones pel camí. Doncs bé, com animals tindreu el mateix destí que la resta, desapareixereu possiblement sereu recordats però aquest record per una misteriosa llei natural s'anirà oblidant i un cop passats els anys esdevindreu un res... ara si voleu saber el que realment importa, és no ser precisament un no res o un oblidat en vida, així doncs, el millor que podeu fer és intentar ser recordats aquí i ara, ja que en el futur haureu de dependre d'altres per ser-ho i a més no hi sereu per defensar-vos....
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada