La força del vampir recau en el fet que ningú creu en ell

dimecres, 18 de març del 2009

entrada 96 (any 2)

Vaja, a vegades tenim silencis que duren segles i a vegades un terrible sortidor d'idees i comentaris que mereixen el comentari, una de les preguntes que sempre em fan es si al llarg dels segles un vampir té la tendència, o directament si he tingut la companyia d'una vampiressa, bé en el meu cas no ha estat així, generalment he fugit dels de la meva espècie i més si no compartim sexe, al final les bronques que pels humans tenen una duració exagerada si van més enllà de la setmana, en els vampirs poden perdurar mesos o anys, i és clar tampoc es massa motivador arribar a casa i trobar-te algú de morros un bon grapat d'anys, a més els vampirs tenim una certa debilitat pel calor humà, i les vampiresses acostumen a estar força fredes (un dels grans problemes de ser un mort en vida), i es clar que et toquin els peus d'una vampiressa una nit d'hivern... fred no ens dóna ja que no el sentim con vosaltres, però a vegades el poder de la suggestió supera la realitat, i finalment i com a veritable excusa hi ha el fet que no es pot competir amb una dona que s'ha ficat a llit amb centenars o milers d'homes, bé, és veritat que al final li han servit d'aliment però fins aquest punt els ha aprofitat, i si ja ens costa de satisfer una mortal que ha pogut tenir una certa trajectòria no us dic res d'algú que juga en lligues superiors, així doncs com a bon vampir... no val la pena començar guerres de les que en sabem amb seguretat que no en sortirem guanyadors, amb tot i com a ex-éssers humans alguna vegada ho he intentat creient que seria igual que amb les dones de cos calent, i després de tota una exhibició no trec més que una mirada entre còmica i de desinterès i un simple "Ha estat bé, però..."...
Ahir algú va fer una sèrie de comparacions que em van fer gràcia per no dir, que directament em van sobtar, de fet donades dues paraules sempre ens poden sortir 4 combinacions, ahhh, la meravella de les matemàtiques, així doncs, vampir i humà, només ens pot donar: vampir-vampir, vampir-humà, humà-vampir i humà-humà. Bé la situació normalment és la de vampir-vampir i humà-humà, i aleshores es poden donar els altres dos casos ??... la resposta és si, tot i que per definició no deixen de ser perversions de l'original, destinades al fracàs i al extermini, en el cas del vampir-humà, ens trobem davant algú que no ha estat capaç de deixar anar la seva antiga naturalesa humana, són éssers doblegats pel dolor del que han estat i no són, s'arrosseguen per aquest mon intentant ser moltes vegades més humans que els propis humans, i òbviament cridant més l'atenció que la Lindsey Logan en una reunió d'astrofísics, ummmm tot i que molt possiblement ella en sàpiga força de via lacteas... (ja ho sé, un mal acudit), aquests individus acostumen a acabar força malament, i formen el gros de la llista de suïcidis dins dels vampirs, són errors en l'evolució, els famosos graons perduts de Darwin, n'he conegut forces i sempre he acabat amb ganes d'apagar el seu dolor, ja que el patetisme humà amb la possibilitat de la eternitat vampírica pot ser del tot menys agradable. Per un altre costat tenim els humans-vampirs, i aquests encara em molesten més, tot i que dins dels vampirs tenen els seus admiradors, algú que està per sota nostre i que intenta arribar a demostrar que pot ser com nosaltres hauria de merèixer un xic de comprensió i reconeixement, però jo els conec, humans que per diferents motius ho han deixat de ser, humans que necessiten d'altres humans per ser-ho, humans que no poden sentir per si mateixos i que cerquen en els sentiments dels altres la seva font de plaer o dolor, i un cop enganxats a aquests sentiments provoquen el que sigui per obtenir la seva injecció diària d'humanitat, són fàcils de veure, són els que tenen un somriure amagat i una brillantor als ulls davant de desgràcies o felicitat, perquè a la fi per a ells tot és el mateix, sentiments dels que viure, no necessiten sang, necessiten de les vostres emocions, i òbviament els humans sou tant estúpids que sempre n'esteu disposats d'oferir-les.... el que vinc dient, cada cop se'm fa més estrany imaginar com poden quedar encara humans-humans....