Enveja, de fet és possiblement un dels mots que més bé defineixen la naturalesa humana, un sentiment que possiblement ve del poc que Deu us va deixar de la seva naturalesa, ja que ni ells se n'escapen de l'enveja. Des de Cain fins a algunes noies d'Andorra passant pel Iago aquest sentiment ha anat creixent amb la raça humana, tant que ja esdevé quelcom inherent a la mateixa, de fet no conec cap nen que no el tingui des de la seva més tendre infància, i en molts casos se'ls hi treu no pel seu bé sinó per l'enveja que desperten el èxits que els mateix els hi porta... Fa segles i quan encara mantenia part del negoci de la meva família com a coartada de la meva nova existència com a vampir, vaig ser convidat a sopar a casa d'un dels meus millors clients, em va presentar la seva dona i les seves filles, i em va convidar a menjar tot el que desitgés “Davant aquesta oferta, m'hauré de quedar amb la teva dona i les filles” vaig dir amb un somriure “Uissss, no et pensis, masses dones al final són embafadores i porten pesades digestions”, amb un somriure li vaig dir que no sabia la raó que tenia... el sopar va ser deliciós, només va caldre riure les gràcies d'una de les filles i aprofitar una petita oportunitat per fer-li un regal per observar com la mare i la germana gran estaven disposades a matar-la per un xic d'atenció, just al final del sopar van vindre males noves sobre part de la flota del meu client, qui disculpant-se es va aixecar i donant per acabada la vetllada em va dir que no podia marxar sense provar el seu oporto, vaig somriure dient que una oferta com aquesta era difícilment rebutjable. Un cop sols les filles es van disculpar i em vaig quedar amb la seva muller qui em va servir les primeres copes d'oporto, vaig insistir sobre la sort que tenia en tenir unes filles com les seves i vaig observar una brillantor que m'era coneguda, cada virtut de les seves filles eren com ganivets que es clavaven en la seva estima, ella es va acostar i dient-me que si les virtuts els hi venien de la mare, que el pare poc hi va aportar i menys qui havia sopat amb nosaltres aquella nit... la tenia aprop tan aprop que notava l'olor a desig d'una forma fins i tot marejant, la vaig agafar tot i que si ella esperava un petó va trobar quelcom diferent, la vida de la vella es va perdre més ràpid que no pas el propi oporto, suposo que pel simple fet de valorar el que és bo i el que no..... Vaig pujar les escales fins l'habitació de la germana gran, al obrir la porta, la vaig veure estirada al llit, al descobrir-me va somriure “Suposo que la meva mare, no ha estat suficient per a vos...”, “No”, li vaig contestar mentre m'acostava, va intentar cridar al descobrir un fil vermell que em queia per la boca, però el seu crit va durar una xic menys que la seva vida. Un cop satisfeta la meva sed em vaig disposar a acabar la feina, l'habitació de la germana petita estava al final del passadís, al obrir la porta la vaig descobrir llegint, es va tapar púdicament, i va ser a les hores que vaig recordar les paraules del meu amfitrió, possiblement tres eren masses dones per una nit, així que disculpant-me vaig començar a sortir quan va dir “Senyor meu, espero no ser menys que la meva germana i la meva mare, ja que jo podria oferir-vos el mateix...”, si mai havia cregut en la innocència allí va desaparèixer, enveja, enveja i enveja. Vaig somriure mentre tancava la porta, tres ànimes ver l'infern, ja que havien mort en pecat i sense confessió....
L'enveja és un dels sentiments que mou el mon, no en tinc cap dubte, veient com actueu, i el que em sorprèn més és com és acceptada per la majoria, com a quelcom natural i sense cap valor negatiu, esdevé una vàlvula d'escapament (suposo) que permet de justificar la no necessitat vital del suïcidi, ja que davant algú millor que nosaltres, enlloc de reconèixer aquest fet i acotxar el cap ens és millor criticar i fer-lo caure segons un sentiment que si mai ens critiquen direm que era un enveja inaguantable, i ja sé sap no sou més que humans i com a tals se us ha d'acceptar aquestes coses. Sinó fos perquè en l'analítica que se'm fa cada any sempre tinc els nivells de gelosia en sang molt alts, molt gustosament netejaria la humanitat d'aquests falsos pecadors, inútils que només es senten útils envejant el que mai seran, i si mai seràs el que esperes perquè no acabes d'una vegada i deixes de tocar els collons??.
Bé, ja feia dies que no posava cap cançó així que us deixo un troç d'una...
The daily things (like this and that and what)
that keep us all busy
are confusing me
thats when you came to me
and said "wish i could prove i love you
but does that mean i have to walk on water
when we are older you'll understand why
its enough when i say so
and maybe some things are that simple"
Terriblement veritats aquestes paraules i molt possiblement qui sàpiga anglès entendrà el motiu....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada