Avui ha estat un dia de xocs, de fet sempre ho he dit que la raça humana té ja poques capacitats per sorprende'm, però al final acabo reconeixent que si més no sorpresa, sempre sou capaços de fer-me pujar els colors, avui he recordat amb un somriure com en la dècada del 70 la gent tenia la fal·lera ( i mai massa ben explicada) d'anar a terres llunyanes per fer viatges iniciàtics sota un prisma d'espiritualitat força dubtosa, bé... he vist que l'estupidesa d'aquests actes continua vigent i que a manca de valors espirituals "de la terra" es fan necessaris un altre cop els externs, davant d'aquests viatges només dir dos coses: la primera, és que per fer un viatge espiritual cal ser un xic (i només un xic) espiritual.... de res serveix anar la centre de l'espiritualitat màxima, si ni tan sols sabem que vol dir aquest sentiment, vaja seria com anar a veure el mar sense saber que és, i molt possiblement al final acabaríem ofegats de tan entrar en un toll molt gran que ens hem trobat en el nostre camí vers el mar. I el pitjor problema és que l'espiritualitat no és compra o s'adquireix al pes, és un atribut que es va guanyant amb el temps, amb el temps i els actes i us puc assegurar que molts d'aquests viatgers... de temps el just i d'actes, bé els actes que els jutgin altres. I la segona, és que cercar lluny el que s'hauria de tenir dins mateix d'un, em sona més aviat a fugida hiper-ultra-mega-pija-de la muerte que no pas una altra cosa, la catarsis d'una persona és sempre un acte intern i mai extern, i si bé alguns entorns poden actuar com a catalitzadors sempre és millor no necessitar de fets o coses externes per fer-ho, com deia la meva àvia "qui millor que tu per fer les coses". Així doncs, menys viatgets turístics vestidets del que no són, i si algú es vol perdre per llocs llunyans que ho faci dient la veritat, "hi vaig perquè em surt del cony", que total un xic de sinceritat sempre va bé.
Un altre fet que m'ha sorprès és la facilitat que teniu els humans per vendre-ho tot per ser feliços (o creure que ho sou), no he vist cap altra espècie que: menteixi, enganyi, mati, prostitueixi, robi i una llarga llista d'altres actes (que alguns els trobo fins i tot graciosos) per tal de ser feliços, i el bo és que aquells que ho critiquen no triguen massa a realitzar-los quan volen obtenir la felicitat, òbviament el que són faltes i actituds dolentes en el altres, passen a ser fets justificats quan els fan ells (com hauria de ser sinó)... la felicitat permet de trencar totes les regles i normes, avui en dia esdevé la fi darrera de la humanitat "ser feliços", estem en una època de nihilisme absolut i on jo personalment enyoro les bones converses sense preses i sobre valors, avui en dia costa discutir amb algú que de valors en té els justos, de l'àgora al ciberespai hi torna a haver un salt i com no podria ser, un salt en la direcció equivocada, a vegades em pregunto com us ho feu els humans, per agafar tantes direccions equivocades i no encertar mai en la correcta, això vol dir o que no hi ha cap direcció correcta, o que algun Deu s'ho passa pipa amb vosaltres....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada