entrada 95-2 (any 2)

Bé, i després del poema el desastre.... perquè ben segurament no estaré a l'alçada del Sr. Cavafis, però ja sé sap, es fa el que es pot... Darrerament i parlant amb la gent crec que teniu una idea equivocada del "meravellós" que és ser un vampir, semblaria ser que tornar-se un vampir hauria de ser el més semblant que un regal diví, vaja un orgasme sense fi (que ja em direu perquè voleu vosaltres un orgasme sense fi, no cal més que imaginar la cara que us quedaria després de 6 hores d'orgasme....), doncs sento dir, que ser un vampir no té res de glamouros, ni del que heu vist en la gran quantitat de pel·lícules, que per cert no ha fet ni tan sols s'ha preguntat a cap vampir, i és clar, si m'he de dirigir a algú que es creu tot el que diuen les pel·lícules, millor apaga el llum i marxem... La veritat, és que sempre ho he dit, ser un vampir és com iniciar un viatge on tot el que es pot esperar és el contrari que dirigir-se a Ítaca, sempre sol sense poder esperar que la companyia d'una persona ens duri més del que per vosaltres seria un estiu, on llargs hiverns de solitud i avorriment ens acompanyen, on períodes de frenesí i disbauxa ens aterren ja que per comparació en vindran de dolents, i cada segon dolent es menja un eon de bons records, el mon en el que viviu s'ha convertit per a nosaltres en una gàbia tot i que sense barrots d'or, estem tancats en una presó on els companys de celda són una humanitat que ens empeny a desitjar la llibertat i no per ser lliures, sinó simplement per perdre-us de vista una temporada. A vegades crec que tota la humanitat formeu part del serial més increïble que un Deu pogués crear, molt possiblement els Deus s'ho deuen passar divinament (com si no...) veient els espectacles que munteu, on tots en sou els actors i la terra el plató... ara només cal veure qui s'endurà l'oscar a la millor interpretació.... Tot i que el fet de ser diferents pot forçar a algú a creure que només per això ja val la pena, de fet fins i tot en aquest punt els humans sou força graciosos, teniu gent que vol ser "original" i "diferent" però que en el fons no volen més que crear tendència, i que els altres actuïn i acabin per semblar-se a ells, molt possiblement aquest fet deriva de la sempre humana sensació de por a quedar-se sol i de reconèixer a aquells a qui mes passerells acaben per seguir, els vampirs no tenim cap interès en que es segueixin, de fet per naturalesa no se'ns pot seguir, la vostra existència no esdevé més que un llumí: explosiva en un inici, i amb una gran força al començament, cremant amb ímpetu i sense adonar-se'n que el que precisament esteu cremant és el que us dóna vida, i just al final un intent fallit i estúpid de frenar per tal que la vostra existència s'allargui més allà del possible, quan darrera no teniu més que un passat negre que cau a troços i per endavant una curta distància fins l'abisme, i aleshores esdevé que el que tothom havia dit sempre que la mort forma part natural de la vida i que cal acceptar-la, passa a ser una mentida i una pose, perquè us puc ben assegurar que no he conegut a cap humà que no tingués por a morir...