Els vampirs tenim una màxima.... la no intervenció en els actes dels humans i com ja podeu estar pensant tot i que no volem a vegades ens veiem empesos a intervenir en els actes dels humans, a vegades em pregunto si és per un fals intent de protagonisme o un intent de demostrar que encara ens importeu i que algun dia vam ser com vosaltres. Jo empre he intentat fugir dels problemes dels humans com qui fuig de la malaltia, i a vegades crec que els segles que porto coexistint amb vosaltres m'hauria de donar una perspectiva suficient per donar algun consell, el que passa, és que nosaltres veiem la realitat des d'un altre punt de vista, i oferim en molts casos solucions que per vosaltres no són acceptables, i en molts casos no són acceptables per que no són aquelles que espereu escoltar, i és clar és difícil donar solucions a aquell qui no en vol de solucions i només desitja viure en la problemàtica continuada, això si amb les solucions (que no ho són) a mida dels seus desitjos. I darrerament m'han demanat una gran quantitat de consells sobre el comportament sentimental dels humans, i la gràcia és que aquestes demandes han vingut tant des de la vessant del que no rep res a canvi com de la vessant d'aquells que reben massa i amb un xic menys estarien contents, la veritat és que ambdues posicions porten al mateix, les relacions ja ho tenen de fet no crec que ningú us hagi dit que fos fàcil... i quan un entra en aquests jocs ha d'estar disposat a jugar les seves cartes i eventualment a perdre, o que allò que s'aconsegueixi no tingui res a veure amb allò que volem.. i aquí és on els humans sou divertits, a vegades ho teniu tot i aleshores encara en voleu més, sembla un d'aquest estúpids jocs als que esteu tan afeccionats... a veure quants tombs es pot donar al clau abans que reventi el globus, cada volta implica un orgasme interior de satisfacció per haver aconseguit que l'altre sigui un xic més com desitgem, molt possiblement en algun lloc hi deu haver un concurs mundial amb els experts més grans d'aquest joc, però el final en la majoria dels casos és un gran PUMMMMM, i algú amb cara d'espant preguntant-se com pot haver estat tant desconsiderat el globus d'haver-nos petat als morros.... I és clar, aleshores nosaltres no en som els culpables, el culpable és l'altre que al ser un egoista total és incapaç de sentir les nostres necessitats i donar-nos la més mínima satisfacció... ara bé, en aquests casos em pregunto com el que desitja tan no entén que l'altre pot desitjar el mateix o més, i aquell que critica l'egoisme és incapaç de deixar-ho de ser per oferir-se sense demanar res a canvi... Suposo que deu ser propi dels humans, orientats a no perdre els joguets orientats a mentir, cridar, amenaçar i fer moltes altres coses per mantenir a casa el plat del dia a dia, mentre sortiu fora a veure si us podeu colar en algun restaurant i de tant en tant pagant, invitats, o simplement robant podeu agafar un plat millor que el de casa, bé també hi ha els que acaben regirant les escombraries per trobar les deixalles dels altres. Com ja he dit moltes vegades sou patètics, la falta d'autoestima o d'acceptació us porta a la necessitat de tenir gent al costat que us digui dia a dia l'increïbles que sou, i la gràcia és que en el fons sinó increïbles si que sou interessants, tot i que oblideu que sou interessants no pas pels que us envolten sinó per vosaltres mateixos, i si decidiu canviar per ser encara més encantadors... generalment el que aconseguiu és canviar i per pitjor, aleshores un es queda amb el ulls com a plats intentant pensar que era el que teníeu d'interessant i que havia provocat el que ens paréssim un segons per observar-vos. I la gràcia és que en aquell moments ens retreureu, que no valorem els esforços que feu.... però qui collons us ha demanat que canvieu??, com deia el meu avi... si quelcom funciona perquè nassos cal canviar-ho?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada