entrada 93 (any 2)

Fa temps vaig estar per Mèxic, en el desert del Chiuauau (res a veure amb la tribu del Rossi) i allí vaig conèixer al que podríem considerar com un Chaman de la tribu dels Huichas tot i que vivia sol, portava dies vagant pel desert i encara avui no sé en quin punt la realitat i la imaginació dels miratges es barregen, l'Antonio al veure'm em va batejar com l'enemic, enemic dels enemics, el significat del qual no he acabat d'entendre mai, em va convidar a una cerimònia que portava segles celebrant-se en la seva tribu, un cop caiguda la nit va anant arribant gent prop de la seva tenda, després de les presentacions, ens vam seure formant un cercle, i van començar amb uns càntics, mentre es passaven la polpa del que semblava un cactus, fins uns dies després no vaig saber que era el famós Peyote, els vampirs per naturalesa som força resistents a les drogues i altres, però sense entendre molt bé el motiu aquell no va ser el dia, em vaig sorprendre al veure com els meus sentits ampliats ja normalment esdevenien molt més sensibles, fins un punt inimaginable, vaig intentar controlar els efectes de la droga però va ser inútil, em vaig sentir transportat enllà, molt enllà estava en un passadís i davant meu una gran porta, al obrir-la vaig descobrir tres dones, es van acostar i se'm van presentar Cloto "la que fila", Làquesis "la que assigna el destí" i finalment Àtropos "la inflexible", vaig veure la meva vida des del meu naixement fins la meva mort, i vaig descobrir per qui moriria y com ho faria, vaig entendre que no era lliure i que la meva vida no havia estat més que el que aquelles havien desitjat, vaig veure el meu naixement humà i com Cloto agafava el cabdell de la meva vida i el portava afilar, allí Làquessis qui tenia la cara d'una antiga ex amb qui no vaig acabar bé, filava el fil transformant la meva existència en el que havia estat una vida de no vida entre humans i finalment Àtropos... la vella Àtropos la tenia al meu costat estàvem en un llit i amb un somriure em deia que no serien les seves estisores les que tallarien la meva vida, almenys no mentre la deixés tan satisfeta....