Definitivament avui m'he cagat potes avall parlant com ho fan els humans, avui si m'haguessin punxat no m'haguessin tret sang (bé de fet mai em treuen sang quan em punxen..., però només és una expressió), ara resultat que la hiper-ultra-mega-fashion-delamuerte-hilton, noia que tenia com a premissa "vive la vida" i "viva la vida"; bé si coldplay pot plagiar la canço i la tipologia de lletra jo els puc parafrasejar a ells, doncs bé, aquesta noia ara diu que... i agafeu-vos els maxos o les trompes "Por fin me ha llegado el amor" a cagarse.... amb dos paraules "in creible", quina demostració d'intel·ligència i congruència mental, redobles de tambor i que preparin el Nobel d'aquest any en qualsevol disciplina que hi ha gent que se'l mereix més.... com dirien avui en dia flipant... com es pot passar d'un extrem a l'altre i després se'm critica que tatxi de giravents als humans... com es pot passar de declarar-se un cercador d'emocions i un explorador de noves terres (en el cas d'elles protuberàncies sobre el terreny d'alçada variable i en el millor dels casos de naturalesa volcànica o geisseriana), a.... abonada al mateix plat dia darrera dia, i tot i que el plat sigui bo un consell, al final cansa. Bé, però que puc dir... no sóc més que un pobre vampir a qui el cor fa segles que va deixar de bategar, algú qui li va dir a Paris que l'Helena tenia un bon polvo però que Troia molava més... l'amor és un sentiment que els humans inventeu per intentar descriure quelcom ben diferent, l'amor vol explicar el fet de dipositar expectatives en un altre, el desig que tot vagi bé i el no reconeixement de que el fracàs no es desitjat, i us porta a vestir-ho tot amb un aire grandiós definint-ho com amor, que no és més que la necessitat de que l'altre sigui aquell qui nosaltres volem que sigui.... eissss res a dir, tothom es pot donar cops de cap contra la paret que més li agradi faltaria més, finalment i quan us curi la ferida us recordaré que els caps humans no estan fets per tirar parets a terra, i tot i que sé que no m'escoltareu ho repetiré fins la sacietat.
Davant aquest fet que m'ha fet canviar la roba interior vàries vegades, un altre que ja m'ha portat a anar sense per no quedar-me sense i gastar la bolaxinesadeporcelana (eissss, malpensats res de boles xineses com les enteneu i us fan somriure, sobretot si sou noies, si sou nois.... només espero que les renteu abans de guardar-les), doncs bé.... ahir mentre buscava el sopar vaig escoltar una conversa brutal, un grupet de neopijs que parlaven sobre l'estat de la cultura actual, i de sobte algú va comentar que havia estat al Japó, i va ser una explosió d'idees entre els que havien llegit quelcom i els que hi havien estat, els primers dient que la font escrita era millor que la viscuda, i els segons dient que l'experiència i el viscut mai podria ser substituït per l'escrit, em vaig estar una estona escoltant-los i vaig agrair que volia sopar lleuger i no pas de buffet lliure... he estat al Japó moltes vegades, al llarg dels segles l'he visitat tant que em conec quasi que totes les rames del tercer cirerer del jardí de ca la Miko, amb tot mai he parlat generalitzant sobre el Japó, i els humans també en teniu una tendència malaltissa sobre aquest punt, així doncs si algú va al Japó 15 dies i els passa plovent, podrem dir que sempre plou al Japó?, si al contrari hi anem i se'ns crema l'Hotel podrem dir que els hotels es cremen?, heu d'aprendre que el que viviu vosaltres de forma individual no defineix la totalitat dels altres, no és més que una visió individual generalitzada ja que la vostra curta comprensió té tendència a creure's que pot donar una explicació de tot, bé de fet la vostra comprensió és tan humana com vosaltres i com a tal falla, quasi tan com falleu els humans. Semblaria ser que la conclusió a la que vosaltres arribeu hauria de ser la veritat absoluta i en canvi, cadascú de vosaltres es declarara individual i original, de forma que no admet comparacions o definicions generals, mira que en sou d'estranys els humans....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada