La força del vampir recau en el fet que ningú creu en ell

dilluns, 9 de març del 2009

entrada 89 (any 2)

Avui s'ha tornat a demostrar que ser bo no porta a res, bé porta a que algú ens exploti, i ser terriblement bo ens torna terriblement estúpids, és en aquests casos quan recordo la imatge de la pel·lícula del rei pescador, quan un dels protagonistes diu que en aquest mon només hi ha dos tipus de persones, les que han nascut per obeir i les que han nascut per manar, i si ets dels que obeeixen... doncs res com també diu la cançó de Pedro Navaja "si has nacido pa martillo del cielo te llueven los clavos"... i després d'avui us puc ben assegurar que és ben cert, i que per molt que un intenti avisar ressssss, com si cridessis al Titànic per dir-li que el petit cim de gel que té davant es 2/3 vegades més gran, just sota la seva línia de flotació. Així doncs, que fer si no dir una i una altra vegada que s'està en un error, com deien fa temps "errar és d'humans, perseverar en l'error és diabòlic", així doncs al final no ens queda més que deixar que el Titànic continuí amb la seva travessia i acabi topant amb l'iceberg i la resta de la història ja és força coneguda, tot i que pocs saben que precisament el Titànic va ser dels primers en generalitzar la utilització del SOS....
Per cert, avui he rebut un recomanació i com m'ha semblat interessant us la faig extensible, m'han recomanat el llibre "La pell freda", així doncs aquí queda la recomanació, i la pregunta que algú es deu fer és... qui ha fet la recomanació?, doncs bé la recomanació l'ha fet algú que no massa exhibicionista, i és clar la negació d'un fet tan naturalment humà me porta a pensar o que es poc/a humà/na o que hi ha algun motiu per no exhibir-se, i normalment aquest fet prové quan es té por de deixar-se veure o quan el que es deixarà veure serà força diferent al que es deixa veure normalment.... o molt possiblement que un valora molt la seva intimitat, tot i que aquesta darrera excusa és del més avorrida. I seguint amb les frases d'avui, a vegades poques paraules en provoquen un huracà d'idees que fan que el funcionament normal del dia canvií radicalment i esdevingui quelcom que ens fa aparèixer un somriure, el mateix quan trobem un deliciós plat AB+.