entrada 100 (any 2)

Ahir parlàvem de la casualitat i com els vampirs no ens la prenem massa seriosament, doncs bé possiblement hauré de revisar els meus punts de vista... Fa segles que m'ho diuen i molt possiblement hauria de passar tota una vida humana davant una pissarra escrivint "els vampirs no som humans", tantes vegades que la quantitat de cops que ho ha fet el Burt hauria de ser un nombre que fes riure al costat de les meves... Fa poc vaig escoltar un concepte que em va fer una certa gràcia "convergència evolutiva", tot i que bona part dels vampirs partim de la naturalesa humana, la nostra semblança no ens fa iguals, ni de bon tros. Com ja he dit ahir va ser un dia graciós d'aquells que et deixen un somriure a la boca i una idea de "què he fet jo per despertar en un dia com avui..." ahir algú em va dir que tenia cara de ser més gran, òbviament la persona en qüestió no tenia ni la més mínima idea de la meva edat, i us he de dir que en totes les convencions de vampirs diuen que em conservo força bé, tot i els segles que us porto sofrint. De fet crec que en el nostre cas l'edat ens ve per les vivències que hem tingut, els segles van marcant i veure com una i una altra vegada la raça humana es pica contra les parets de la seva limitació mental acaba per exasperar, al llarg de la meva vida he participat en moltes guerres i en especial en les dues grans guerres, les he vistes, les he gaudit analitzant el comportament humà i com gent sense semblances al cap d'un temps no eren més que calcs els uns dels altres, he vist també els actes més heroics (estúpids), amb les ordres més inútils i criminals que cap ment humana pogués decidir, i també he viscut els armisticis i les declaracions de pau, i amb un somriure m'he preguntat quan de temps trigaríeu abans de tornar a començar, sou una espècie terriblement previsible, tant que feu avorrir l'existència a qualsevol que us hagi vist tots els registres que sou capaços d'articular, i que amb el pas dels anys han anat disminuint i limitant-se, de les "persona" gregues als efectes especials hi ha un salt, però només un pas en la capacitat de sorprendre i en molts casos el pas ha estat en la direcció equivocada. Però heus ací que aleshores passa el que passa i un s'aixeca amb un somriure, segurament la sang d'ahir estava adulterada a saber que s'havia pres i és clar som el que mengem... amb tot li hauria d'estar agraït, a vegades els somnis ens porten records del passat, i he recordat com d'inútils i útils són les guerres, com quan les paraules ja no tenen lloc només queden els actes, i tot el que he estat en aquestes guerres.... i després el que podria ser i possiblement mai serà.... amb tot, moltes gràcies per aparèixer com a guest star aquesta nit, si en els somnis hi ha portes o claus, tens permís per entrar-hi quan vulguis i la clau està sota l'estora, prop del jardí :).