entrada 92 (any 2)

Brutal, senzillament brutal, és ficar-se a parlar sobre un tema perquè algú ens recordi que l'originalitat fa
segles que va deixar de ser d'aquest mon, si fa dos dies que parlem de la mort dels vampirs en mans dels humans, llegeixo en un diari el següent article: http://www.elpais.com/articulo/cultura/Hallados/restos/vampira/Venecia/elpepucul/20090312elpepucul_5/Tes
Bé, ara podria dir que hi vaig ser o fins i tot que la vaig conèixer, però us mentiria (o no), si ho digués, del que si que podeu estar segurs és que n'he conegut a molts que pecant de vanitat han acabat en mans dels humans, qui després de jugar una estona amb ells, sota conceptes d'alta ciència han acabat per trencar el joguet, i aquest un cop trencat com amb tot el que feu els humans han acabat al fons d'un armari, fet que també feu els humans quan voleu amagar alguna trapelleria, qui estigui lliure de culpa que tiri la primera pedra... Molt possiblement el pas dels segles em fa tornar més tou o em fa perdre la força amb que jutjava als humans, molt possiblement el pas del temps actua com a atenuant i alhora com un fet que em fa perdre l'esperança en la perfecció de la vostra espècie, el que finalment em provoca que us miri cada cop amb més condescendència, originada per segles d'observació de com aneu repetint error darrera error, amb tot aquesta observació menys crítica també em permet de trobar persones, que em desperten simpatia i un afecte propi d'aquells que després d'una curiositat inicial són capaços de mantenir la tensió al llarg del temps, possiblement això no és provoca conscientment sinó que esdevé inherent a la pròpia relació creada, i és que a vegades del que menys s'espera tenim més del que fins i tot desitjàvem. Els vampirs no donem res i prenem molt, tant que no queda vida darrera nostre, és per això que ens sorprèn quan trobem algú que dóna molt i no pren res, és en aquells moments quan un es pregunta per quin estrany motiu el vostre Deu porta a xais com aquests en un mon ple de llops, i on per molt que es digui ja fa segles que el pastor va deixar de venir amb el seu bastó.