entrada 97 (any 2)

Tornem-hi, cada cop que parlo amb algú i desvetllo la meva naturalesa vec una brillantor en els ulls i una tremolor en la veu, i si pogués llegir el pensament segur, que amb llums fluorescents la idea seria "que guay!", sento dir-vos com ja he dit fins a la sacietat que en té poc de guay, la gent té una imatge idealitzada dels vampirs, possiblement els humans en lloc de reconèixer que hi ha algú més evolucionat que vosaltres el que feu és admirar-lo, i aleshores es passa a estar en un lloc eteri on sembla que la realitat i ficció es barregen i on no queda molt clar que hi ha de veritat i que hi ha de fals, bé de fet ho feu fins i tot amb els de la vostra espècie, els vostres súmmums (i em fa gràcia que precisament si el raciocini és la vostra principal virtut, sigui gent que precisament no en fan una excel·lència del mateix, aquells a qui més admireu), i dins dels súmmums tindríem a actors, esportistes, cantants, etc... aquesta gent passen a un punt on sembla que sigueu vosaltres qui necessiteu que tinguin una existència el màxim d'extremista i voluptuosa, i aleshores passa un fet que té una explicació difícil, passen a ser ésser envejats i admirats en parts iguals però dels que ningú vol ser com ells mitjançant l'esforç diari i el treball, s'accepta que són casos extrems, i que com a tals s'ho mereixen. I és aleshores quan un es podria preguntar, que diferencia un cas extrem de viure a l'Olimp d'un altre cas extrem condemnat al Tàrtar. Us puc assegurar, que ser un vampir és estar molt aprop del Tàrtar, darrera el que vosaltres consideraríeu un grapat de super poders xaxi-pirulis s'amaga tota una existència de condemna, una condemna que difícilment podríeu tolerar: perdre a tots els éssers estimats i quedar-vos sols?, tenir d'arrossegar-vos per la nit per tal d'alimentar-vos dels que han estat de la vostra mateixa espècie?, passar inadvertits i fugir en cas de ser descoberts?, qui voldria una vida així?, bé si algú després de tot això encara diu que si, segur que es mereix moltes coses, però mai la sort de ser un vampir... perquè fins i tot els vampirs no volem monstres entre nosaltres, i qui nega la seva condició humana a canvi d'un grapat de poders podria segurament negar la seva condició de vampir per un altra grapat de poders, i a la fi, la ma ja no surt del parany de tan plena que és....