entrada 90 (any 2)

Els vampirs al llarg dels segles que hem viscut anem desenvolupant un sentit que ens avisa quan tenim un perill a prop, sembla estrany que algú qui a priori poques coses hauria de témer, desenvolupi un sentiment com aquest, jo sempre havia cregut que era un conte de vampirs vellets qui tenien més por del que podien trobar que no pas excitació pel que podien descobrir. El primer cop que se'm va disparar va ser ja fa anys a Viena, just en el moment que un geni estava destripant les teories clàssiques de la naturalesa humana, amb tot el bon del Segismundo Schlomo, no havia fet més que allò que molts no goseu, va ser sincer amb ell mateix i després d'obrir una porta vers la seva veritable necessitat va ser capaç de mirar i tancar la porta sense tornar-se boig al descobrir el que era realment. En aquella època Viena era un paradís dels excessos, s'havien ajuntat en aquella ciutat tota una sèrie de personatges que feien de les nits vieneses quelcom del més recomanable, on les tertúlies es barrejaven amb els excessos carnals i on les escales de valors s'anaven redissenyant en funció de les necessitat, des de Portobello que no havia viscut quelcom semblant, en aquelles dates jo encara em creia invencible i no donava massa importància als meus excessos i demostracions, i va passar el que estava escrit, vaig sortir del cafè d'en Hieldrich die Stimme des Blutes, encara en recordo el nom... era febrer i feia fred pel carrer, tot i que no el notava, un dels avantatges dels vampirs, ja que per nosaltres els dies no es defineixen per la temperatura que ens ofereixen, necessitem de més per recordar un dia que no pas pel fred o el calor, al tancar la porta vaig notar quelcom que mai hagués pensat que un vampir podria sentir, vaig notar una ona de calor que em va néixer prop del Hara i va anar pujant fins sortit per damunt del meu cap, cremant per on passava, vaig quedar-me parat sense saber que passava i aleshores lla vaig veure, una noia que s'acostava, intentava ocultar la mirada, una noia fràgil en una nit freda, sense poder evitar-ho se'm van despertar els instints més baixos, em vaig acostar cap a ella mentre ella intentava cercar una fugida, un cop davant d'ella em vaig presentar amb un somriure i va ser just en aquell moment quan vaig descobrir que els seus ulls no reflectien por, i que el seu pols no estava accelerat per por, sinó per excitació i això ho afirmava el seu iris, vaig notar com ja era tard, i en aquell precís moment ella va canviar de cara deixant escapar un crit, entre nosaltres van caure com fruites madures 5 caps amb el somriure que es queda en aquells que assaboreixen l'èxit abans d'aconseguir-lo. Vaig veure una ombra la meu costat i com la noia s'aixecava, allí a l'aire semblava ballava com una ballarina sense ritme, les cames i els braços anaven descompassades i just abans de fer el darrer moviment va sortir disparada xocant contra la paret, vaig notar un líquid calent i humit a un costat de la cara i sense provar-lo vaig saber que era el que havia desitjat. "Ets estúpid vampir, estúpid i vanitós, quasi tan com poden ser-ho els humans, i assemblar-te als humans no et portarà res de bo" vaig escoltar mentre l'ombra desapareixia per on havia vingut.