entrada 539 (any 2)

Ja ho diuen que els humans només tenen una capacitat que es va repetint al llarg del temps, i que no deixa de ser el fet que ens poden sorprendre i sobretot no gratament (bé, mai gratament), ahir vam tornar al local i només passar la porta ja vam veure que allò no pintava bé, ni la música ni el comportament de les cambreres, un cop d'ull a l'hora i no era massa més tard que la nit anterior, així que una parell de copes i vam decidir provar sort en un altre lloc, ja ho té això la nit, el que deixes escapar una nit no cal que ho espereu trobar la nit següent, així que vam acabar en un local més civilitzat tots menys l'il·lús premiat amb la visió de la nit anterior, que va decidir provar sort quedant-se i veure si podia seguir amb el que havia deixat la nit anterior no vaig poder més que recordar una dita de l'Asimov: “En la vida a diferència dels escacs el joc segueix després de l'escac mat”... un dels temes de la nit va ser la mala adaptació que de l'història del maño i el ruc van fer la nit de Sant Joan, aquella on un maño va per la via del tren amb un ruc i escoltant com el tren se li acosta diu “Tu tranquilo, si quiere que se aparte él...”, i la gràcia del tema és la interpretació que es va fent del fet, no paro de veure la justificació que se li vol donar, que si va ser un comportament de masses, que si va ser una fatalitat, fins i tot si va ser culpa del maquinista de l'altre tren, i ja per acabar d'arrodonir-ho surt un tipus amb el càrrec d'ambaixador o cònsul tot dient que no es poden fer judicis fins que no es tinguin les proves i els treballs dels fets del que va passar, bé en la meva condició de vampir que he conegut a molts humans i que n'he patit més dels que calia, dir-vos que el tema és força senzill... els humans sou idiotes, refotudament subnormals i imbècils, i teniu la tendència a creure que els actes no porten conseqüències i menys encara negatives... teniu la tendència a creure que podeu fer el que us surti dels collons o dels conys i que res de dolent en podrà venir i més encara si alguns altres imbècil decideixen fer la imbecil·litat del segle amb vosaltres, així que el que va passar va ser senzillament que uns tipus van decidir no fer cua i anar directament per la via recta, tot creient que res de dolent els hi podia passar en aquella nit, i que amb tot el que tenien per viure com es podia esperar que els hi estiressin el fre de mà... ahhh, però era la nit de Sant Joan, i sabeu?, aquesta va complir la llegenda urbana de Sant Joan, es van girar i van veure reflectida la forma en que moririen, senzillament atropellats per un tren veient reflectit en el mateix les seves cares just abans de deixar aquest fotut mon... i si hi voleu buscar més punxa penseu en que la van palmar dotze persones... dotze, dotze... ains els números tenen sempre una importància cabdal o senzillament són fruit del pur i simple atzar.