entrada 537-2 (any 2)

Avui de retorn a casa després de les vivències de les darreres hores he enxampat encara la controvèrsia sobre si l'homosexualitat es pot tractar com una malaltia o no (i si ho fos la possibilitat de curar-la)... i no he pogut més que recordar al pobre Wilde quan em deia: “No sé si és una malaltia o una maledicció, però l'únic que demano és que em deixin viure la vida com vull...”, bé, ell almenys ho va intentar, ara semblaria ser que entre clíniques que pretenen curar la homosexualitat i polítics que justifiquen el seu discurs, quan la seva ideologia ho deixa tot clar que voleu que us digui... prou feines té cadascú de vosaltres humans per poder viure la seva vida de la millor forma possible com per posar-se a dirigir la vida dels altres... ara el que si que he escoltat i també té el seu punt de gràcia és el discurs d'alguns quan diuen que “l'homosexualitat no és una opció sinó una naturalesa...”, a un d'aquests li vaig preguntar que em definís que era la persona qui creient-se heterosexual descobreix en un moment donat que té tendències molt més naturals vers l'homosexualitat, i la resposta va ser: “Esdevé una ànima lliure que reconeix la seva veritable naturalitat i a qui se li obren nous horitzons”, bé, lo d'obrir nous horitzons segur... horitzons i el que no són (precisament) horitzons.... i a la pregunta que em definís aquell homosexual que descobreix que està més còmode i feliç sent heterosexual la resposta va ser igual de clara i ràpida “Són renegats víctimes d'un sistema que no accepta la diversitat sexual...”, la gràcia és que els dos segons ell eren víctimes del sistema, els primer per tenir de lluitar per ser homosexuals i els segons per tenir de deixar de ser-ho... arribats aquí dir que no parlaré dels bisexuals, més que res perquè de jaqueteros o xaqueteros ja n'hi ha prou a la política, i aquests juguen al número guanyador sota l'opció de que tan és fer màquina com de vagó... perquè fet i fotut i veient-ho ras i curt, es tracta de satisfer una necessitat (en molts casos) sexual i en altres emocional, i la pregunta seria: “Què importa com sigui l'altre mentre ens la satisfaci...” clar, que aleshores també us podríeu preguntar... “I què feu vosaltres per tal de satisfer la necessitat de l'altre?...”; al final va sortir el sol i el bo del Wilde se'm va acostar recolzant el seu cap en la meva espatlla, “Saps” em va dir “Si tothom ho tingués tan clar com tu seria força més senzill, perquè prenent-nos com a monstres el que passa és que tothom qui té dubtes té por d'acabar per ser-ho, i el millor per no ser una cosa, és senzillament destruir aquesta cosa...”, el vaig mirar reconeixent que era un tipus força ben plantat, tan maco com bon company, vaig somriure pensant que heteros o homos, tots els humans desitgen l'impossible...