La força del vampir recau en el fet que ningú creu en ell

dimarts, 22 de juny del 2010

entrada 535 (any 2)

Un terç, un terç del total, el famós 33,3(i així fins l’infinit i més enllà)% de la població masculina del país ha anat alguna vegada de senyoretes... bé, aquests han estat els sincers, caldria veure quants dels “purs” han amagat les “imputeses” o “impureses”, aquest ha estat el comentari del matí entre cafè i cafè, comptant que érem vuit, això implicava que no menys de 2,66(i així fins l’infinit i més enllà) hi havien anat, és a dir dos sencers i un 0,66 que es deu poder considerar com aquells que ho han volgut i no han pogut o han desistit... total quasi que tres dels vuit havien visitat un d’aquells llocs on l’amor i els principis es deixen a la porta, tot i que veient-los i més encara coneixent-los diria que en el nostre cas l’estadística s’havia quedat curta... i aleshores un ha tret un tema força interessant, es pot considerar com anar de senyoretes el fet de convidar a algú a sopar o a un viatge, o fer-li algun present tot sabent que te l’agrairà de tot cor i cony?, o quan algú canvia d’opinió gràcies a una visita a darrera hora o valora de forma diferent un informe després de certs “presents”?, caldria també considerar a aquelles com a putes?, bé, la resposta era força fàcil, putes, putes ho eren sens pute, ainss dubte... i aleshores he recordat la frase que una coneguda argentina li deia sempre que podia a una noia que tenia la costum de voler conèixer a tots els nois amb qui es creuava de forma íntima (eisss, una santa de dona!), doncs bé la Paula (l’argentina), sempre li deia “Che vos no tenes ningun problema solo sos una puta buena, ya que no cobrais por el servicio...”, i en aquestes estàvem quan hem vist que parava un camió davant l’empresa i començaven a treure mobiliari i cadires, un dels presents ens ha explicat que ara donaran guardons a aquelles empreses que facin més per la igualtat, així que han decidit crear tres noves direccions que seran portades per tres noves fèmines a les quals ens presentaran aquesta tarda, i aleshores un dels presents ha fet el comentari que tots teníem al cap “Quants grans directius, hi ha?”, un ràpid recompte ha donat el nombre “Set”, “Vaja, doncs no es compleix el 33% , ummm, o en el cas de les altes esferes aquest 33% també s’incrementa...”, les rialles han estat generals, i un no pot més que pensar que en molts casos i veient-los a ells i a elles en segons quins àmbits, el percentatge arriba senzillament al 100%, dones que es venen a canvi del que els altres els hi poden oferir tot ben barrejat en una mentida nomenada amor i estima, per tal de justificar que tothom cerca senzillament viure de la forma més plàcida i fàcil possible, i si per això cal obrir-se de cames i deixar-se follar, sempre queda el consol de pensar que cinc minuts més o menys dolents justifiquen els molts més minuts i hores que comporta aquest senzill acte de prostitució...

3 comentaris:

maria ha dit...

No penso pas com tu^^,però bé, interessant tema de conversa per una sala de cafè.

Anònim ha dit...

Que dura aquesta teoria no? però suposo que hi ha de tot a la vinya del senyor... això està clar!

Molon labe ha dit...

Tots els temes són interessants si el cafè és bo estimada Maria.

Estimada Noa, com diuen pel seu blog, totes... (és broma), benvinguda a aquest blog