entrada 542 (any 2)

Aplicant el famós efecte papallona podríem dir que mentre a Madrid un mariposon mou les ales (o la ploma), a Catalunya li donen pel cul, he llegit i rellegit forces opinions sobre la sentència del TC, i aquest matí algú ha fet una nova versió de l’efecte papallona si més no graciós “A Catalunya li donen pel cul i alguns nats de Catalunya defensen orgullosament la camiseta de qui ho fa...”, ja sé que ara sortiran forces simis tot dient que no és el mateix, que es pot criticar i colpejar a la cara a d’un país i que els membres d’aquest mateix país poden defensar a l’ofenent omplint d’orgull i alegria als ciutadans de l’agressor, bé, això té un nom, ser pura i senzillament un colla de mercenaris i que a més són venerats tan pels d’un costat com pels de l’altre (tot una exhibició de malabarisme i funambulisme o futbobulisme...), perquè no ens enganyem, ahir ja ho deia un polític de la vella escola “Deixeu-los, perquè cridaran per després protestar, més tard remugar i finalment callar i acatar”, amb els segles he descobert que els pobles es divideixen en dos grans categories, els pobles valents i els covards, dels valents el temps i els governants ja se n’han encarregat de deixar-los a mínims testimonials d’allò que tothom hauria de ser i poc hi gosen, i la resta no esdevé més que pobles porucs, i com deia algú, si no heu sortit al carrer ja sé de quins sou... ramats d’ovelles guiades per un pastor que reparteix garrotades a tord i dret, i que escolta com les ovelletes es van queixant mentre esperen torn per anar a l’escorxador entre garrotada, mossegada del gos d’atura i donada pel cul (perquè tothom sap que l’única llana verge, és la de les ovelles que corren més que el pastor...), però aquesta situació també té les seves coses bones com és que forces animalets es guanyaran les garrofes anant pels platós de televisió tot explicant i fent el ploramiques de com han deixat el seu xaxipiruli estatut... i el tema a més ha deixat content a tothom, per un costat als que el van portar al constitucional i que ara diuen que precisament és ara quan és plenament constitucional (jo diria que és ara quan està interpretat “constitucionalment” pels magistrats actuals...), i pels que van jurar i perjurar que “Signarien el que el poble català aprovés” (valents collons), i que ara diuen que la frase que havien dit era “Signaré el que el poble català aprovi (sempre i quan sigui constitucional), “of course”” (el of course, és ironia, que qui ho va dir no parla més que la llengua de Cervantes, eisss i n’hi ha que estan fins i tot orgullosos d’això...), i no puc més que riure al pensar que deia la gent fa segles sobre aquests temes i ho van resumir en una senzilla frase “... els jutges, tan de la Cort Suprema com de les inferiors, continuaran en les seves funcions mentre observin una bona conducta...”, zassss en toda la boca, o com diria en xesulin zassss en toos los morros... o millor encara bazingaaaa, sigui com sigui, i mentre us van retallant llibertats i us van dan pel cul dia si dia també, vosaltres podeu bavejar veient com la “vermella”, “blava” o del color que toqui va guanyant partits, de fet veient espectacles com aquests em pregunto com és que algun programador amb ganes de tocar el que no sona no programa una projecció de V de Vendetta, suposo que pel senzill motiu que ja ho dóna tot per perdut, quan un animal lliura la seva llibertat no li queda més que seguir al seu amo, perquè senzillament ja no sap viure en llibertat, i tots vosaltres en teniu forces d’amos, i en lloc d’aixecar-vos cada vegada que us putegen senzillament dibuixeu un somriure tot pensant “aquest cop no ha fet tan de mal”, patètics, o senzillament humans, massa humans...