entrada 527 (any 2)

Avui m’han passat a saludar pel despatx, feia temps que no el veia i no és per menys veient com té l’agenda, el tipus té una d’aquelles feines “especials” i ben pagades, que quan es diu d’una noia tothom posa aquell somriure... he treballat amb ell forces vegades, és un tipus que em dóna confiança i això en algú que no acostuma a confiar ni en ell mateix ja és... de fet sempre he quedat sorprès de la rapidesa en que un esbrina si aquell que comparteix el negoci o la feina amb tu és confiable o no, poc importa si ens agrada o no, o si creiem que treballa bé o no, o qualsevol altre merda, el que veritablement és vital és saber que hi podem confiar, i és més, que ell també pot fer-ho (una justa contraprestació crec jo), el tipus en qüestió es dedica a ensenyar com viure a gent que han sofert un canvi radical en la seva vida, com ell diu “Tenir molt, implica saber molt el que es vol, perquè no hi ha res com tenir per perdre-s’hi entre tantes coses...”, i aquesta és la seva feina, fer encaixar en aquest mon peces del tot incaixables, persones úniques que s’han de comportar com ho fan els “repetits”, per tal que no arribin a ser odiats, ell sempre em diu que li fan la mateixa pregunta “Però si puc fer el que vull perquè no ho he de fer...”, i la seva resposta sempre ha estat la mateixa “Perquè a vegades el preu de fer-ho no el voldràs pagar...”, la gent necessita ídols i herois, però no ídols o herois que se n’encarreguin de demostrar-vos la merda de paios que sou dia si i dia també, i en això ell és un expert, en mantenir la figura en un equilibri entre el divisme i la comprensió, doncs bé, ara ha proposat ampliar el negoci a aquells que en temps de crisi han vist com el seu estatus ha caigut en picat, és a dir aquells de qui els seus antics amics diuen “Osea, que tiene musho patrimonio pero poco cash...”, com ell diu, en certa manera també són víctimes d’aquesta crisi, m’explicava com els fills d’un empresari vingut a menys li van quasi que saltar al coll al descobrir que aquest any poques vacances i menys encara les que tenien previstes, els fills van titllar de fracassat i irresponsable al pare, per haver-los tingut i ara obligar-los a fer-los treballar... diuen que tota època de crisi és una oportunitat, és un entorn canviant on els adaptables sobreviuen als que fins el moment eren els millor adaptats, sempre ha estat així, com ell diu: “Si pogués triar entre ser canviable o senzillament perfecte, triaria el primer, perquè l’important no és només ser perfecte en un entorn i aspecte, l’important és poder canviar per ser perfecte (o quasi perfecte) en qualsevol entorn, de fet és més, de poc serveix intentar ser perfecte si això em fa perdre el temps i no veure el següent canvi...”