entrada 526 (any 2)

Poca conya molts reien del calendari maia, de l’era d’aquari i auuuu, ja ho teniu a sobre, i ha estat tan senzill com les declaracions d’un polític aquesta setmana on ha dit ras i curt: “Senyors, el mon tal com l’hem conegut ha canviat...”, i en una era on els canvis pràcticament es produeixen abans que ni tan sols s’avisin ja podeu tenir per segur que feu tard i aneu amb la muda bruta a un esdeveniment com aquest... eisss i no em direu que no farà trempar als amants de les teories de la conspiració el fet que s’anunciïn i posteriorment s’aprovin les mesures anti crisi tot just abans de la reunió del bildenbergestenians i que just després de la mateixa el govern decideixi fer el mateix davant la reforma laboral, tot després de que el Sabatero passés per la sala a escoltar el que feia malament (perquè no ens enganyem, bé, bé, nomes diu zapateradas (malaltia socialista sinó veure les maragallades), i mentir), i és clar en aquell fòrum de tonteries les justes, perquè si volen riure ja es paguen una entrada a qualsevol club de la dramàtica... eis, i no us queixareu del dia que s’ha escollit per presentar-les... el dia en que la roja s’estrena, i veieu ahir tot mirant la sèrie de spartacus (auuu, ja us toca llegir el post d’ahir), va quedar clar que el poble digereix millor les males notícies (i fins i tot les pot no considerar) si se li dona pa i circ, i teniu el circ mundial de futbol muntat i això cap polític s’abstindrà d’utilitzar-ho segons els seus interessos, o us penseu que la morterada que els hi pagaran si guanyen o fan un bon paper els hi donaran pels èxits esportius?, senzillament els hi donaran pel descans que oferiran a una classe política de qui la gent n’està un dia fins els collons i l’altre fins els ovaris, però res, a pintar-se de vermell i fer l’indio pel carrer tot preconitzant els èxits d’un país que us està traient tot allò que tan us ha costat guanyar... i com ja deia tot gràcies al pobre aquari i als maies, que si voleu que us sigui sincers (redoble de tambor i fanfàrria de trompetes (això és una redundància)... ), doncs bé, el tema del calendari maia, és que el tius eren uns caxondus de collons i es van quedar sense pedra per seguir el calendari i el Txuaplentneitec va dir tot graciós ell: “Eis, perquè no deixem el calendari a mitges i ja veuràs com els imbècils del futur es creuran que se’ls hi acabarà al mon... perquè a veure ja poden aquells ganduls de fer-se el seu calendari i no esperar que els hi fem nosaltres...”, hi ha una segona teoria que diu que van ser els espanyols els que van agafar la part que falta del calendari i la van donar com a penyora a un jueu (i no tinc res contra ells...) que havia muntat ja un montepio al lloc per tal de poder-se pagar unes copes de mescal, i avui en dia aquesta part està amagada en un magatzem tan secret d’una de les super potències que ningú se’n recorda d’on és, bé, només un descendent del Txuaple que està contractat en precari com a conserge del lloc i qui està a punt de morir de riure cada cop que escolta lo del calendari maia...