entrada 523 (any 2)

Ahir em va tocar empassar-me un sopar d’aquells on un desitjaria que la llengua d’algun dels presents estigués en la carta més que res per gaudir del silenci i de la bona taula, i en tot cas, i si això és impossible gaudir d’un xic de conversa interessant... però res, primer una de les presents ens va explicar el seu nou projecte per tal d’ajudar a gent socialment crítica i en perill d’exclusió (si és que ja no ho estan), i per tal d’evitar-ho ha pensat en dirigir la seva vida per tal que siguin persones de profit i socialment acceptables (ella va dir “ciutadans socials”), però en realitat volia dir “socialment acceptables” o “socialment tolerables”... ara bé, el que ells volien de les seves vides vaig observar que tenia poca importància, perquè a la meva pregunta ella va contestar: “El que “ells” volen?, no veus en que han convertit la seva vida?, ells són incapaços d’orientar-se vers un objectiu positiu i constructiu (ole, ole, els seus ovaris...), mira, hi ha persones que no necessiten només un xic d’ajuda, ja persones que cal que se les reconstrueixi de nou...”, vaig somriure intentant no opinar davant aquella frase tan xaximegafashion per no treure la veritat del que amagava; i aleshores va venir el moment goldmongo de la night, i va ser tot just quan vaig passar un sobre a un dels presents, aquest el va obrir i amb una somriure li va dir a la seva parella: “Mira, al final ens ha aconseguit les entrades per la inauguració del local XXX, no em vas dir que no hi podríem anar perquè no n’havies troba?, doncs ja les tenim...” la cara de la tipa va ser tot un poema, de fet en House no s’equivoca quan diu que una parella amb dona maca i home lleig implica força més que el senzill amor, el meu conegut és un dels tipus més brillants i teòrics que he conegut, tot i que a vegades pot ser terriblement poc pràctic, en canvi la seva parella és una supervivent nata, i que ha gaudit de molt més del que hagués pogut imaginar al costat seu, però el temps ens fa més sincers i cabrons i els comentaris eren que ja no anaven tan bé, ni fins com feia uns anys, així que ell s’havia esforçat per aconseguir les entrades per la festa inaugural del local de moda i intentar fer-la contenta, la tipa el va mirar i al final va confessar: “Veuràs, no t’ho volia dir però ja les vaig aconseguir les entrades, i si vols que et sigui sincera preferiria anar-hi sola, no ens enganyem, a tu no et van aquestes coses fa temps que estàs “out” i (aquí va ser quan va mirar a la gent del voltant), i a més ets, ets, lleig per un lloc com aquell”..., aquí va ser quan tothom va riure a gust (el meu conegut maco, maco, maco no és, però bé, no es guanya la vida precisament per ser-ho...), ell la va mirar i apurant la copa de vi va dir “Vaja, doncs si hem de ser sincers... no sé si vull anar a un lloc on tu vas amb poca roba sense ser puta i on “i si vols que et sigui sincer” se’t valora sobretot el fet que ets una subnormal...”, ja no hi va haver riures... (i mireu que tothom sap que la tipa és curta de mena), i aleshores ho vaig veure clar, ella havia estat graciosa i ell en canvi havia estat un mal tractador de gènere...