entrada 529 (any 2)

M’havien dit una frase ocorrent i anava pel passadís amb un somriure que no anava per ningú dels subnormals que me’l retornaven tot esperant que allò fos senyal d’un bon dia, algú m’havia dit “Diga’m el blog que escrius i no et diré com ets....”, i amb aquestes que vaig entrar al servei i amb una estúpida lligada d’idees vaig concloure que el blogs s’assaboreixen de forma pausada o ràpida, com el menjar, alguns són elaborats i sofisticats i altres són ràpids i quasi que “blogs escombraria”, i també n’hi ha d’aquells que només són per animals o directament infumables, però tots després d’un procés més o menys ràpid de digestió acaben per ser cagats, sinó fos així els lectors tindrien una obesitablogitis de collons, i com en la naturalesa un intenta quedar-se amb la part bona i que la lectura ens faci millors, més alts, més ràpids i més forts, però és clar mai sabem que ens quedarà del que llegim i a vegades no ens queden les grans frases i sentències o els continguts d’alguns blogs dignes de ser recordats, sinó les tonteries d’aquells dels que hem maleït el temps que hi hem perdut (és a dir, blogs com aquest, directament), i aleshores només queda fer un règim de blogs “selectes” fins que un recupera la forma i poc a poc pot continuar amb els indigestos, de fet ja ho diu el Doctor Nofat Treprim “Només és recomanable un blog hiper calòric a la setmana, en canvi els blogs lleugers i alts en fibra (vaja que fan cagar), s’han de consumir de tres en tres...”, i amb això estava dins dels serveis quan la porta d’un vàter s’ha obert sortint un tipus que no coneixia (això que estiguem d’obres i de moment hagin unit departaments, obra la porta a conèixer nova gent i a descobrir noves formes en que la gent et pot fallar i defraudar...), doncs bé el tipus ha sortit, s’ha quedat mirant-me (suposo que res més ridícul que sortir del bany pujant-se els pantalons i trobar-se un tipus allí davant...), ha escopit un “Bon dia”, mentre deixava un diari damunt el taulell i es rentava les mans, un cop d’ull al diari (els vampirs som moooolt curiosos), i he descobert que l’inútil en la seva estona defecant només havia aconseguit posar un parell de quatres i un míser tres en el sudoku, suposo que estava concentrat fent força i ja sé sap que els homes només poden fer les coses d’una en una, o es caga o es fa el sudoku... ara només faltava que em mirés i digués “Això no és el que sembla...”, com si m’importés el que fos, el que semblés, o qualsevol altra merda, de fet els espavilats van al vàter amb el seu darrer smartphone i la xarxa de l’oficina petada i es passen l’estona veient i fent coses més interessants, i després diran que fer sudokus us fa més intel•ligents, vaig escoltar fa uns dies un estudi que havien fet, en el mateix havien agafat dos grups, un de persones “normals” i un altre de persones “no tan normals”, i les havien posat davant una pantalla on hi havia un tetris, s’havia fet un seguiment del funcionament del seu cervell i s’havia descobert que en ambdós cassos el cervell funcionava de forma semblant, ara bé, amb el pas del temps els “normals” feien servir cada cop menys el cervell i els “no tan normals” seguien utilitzant-lo a tot drap, això portava a concloure que jugar al tetris no et fa més intel•ligent, sinó que senzillament et fa més destre en el joc i amb el temps ho fas millor per la repetició de les jugades més que no perquè siguis més espavilat... suposo que això es podria aplicar als imbècils que caguen mentre intenten fer el sudoku...