La força del vampir recau en el fet que ningú creu en ell

dissabte, 26 de juny del 2010

entrada 538 (any 2)

Fa poc vaig rellegir una frase que feia temps que algú m'havia dit: “Si avanço segueix-me, si em paro empenya'm, si retrocedeixo mata'm...”, segons la font la frase era del Che, suposo que potser de qualsevol però com de bé que queda posada en boca del Che... i això porta a pensar que moltes vegades importa més qui diu les coses més que no pas que es diu... ahir tornar a sortir i a més per un lloc on feia anys que no hi posava els peus, va ser divertit preguntar a la cambrera per la Montse i que em digués que feia temps que s'havia retirat tot i que ella hi havia treballat, se'm va quedar mirant dient “Era força més jove i rossa... bé, han passat els anys i...”, vaig somriure dient senzillament “Ho sento, però només vèiem a la Montse”, ella va somriure i ens va convidar a uns xarrups, de fet, era conscient que quan la Montse estava darrera la barra només hi havia una presència femenina en aquell local, després ens va presentar a una amiga que es deia Eva, i aleshores vaig cometre l'entrada a l'hortet(barra)jardinet de la nit... al dir-li “Eva?, no facis cas a cap serp no sigui que acabis de putejar al que queda de la humanitat”, em va caldre repetir-li tres vegades i esperar que ho processés perquè se'm quedés mirant sense entendre res, vaig somriure dient-li “No pateixis no tothom ha tingut una educació teològica com cal...”, ella encara es va apropar més tot intentant que li expliqués de que anava sobretot quan va escoltar quelcom del “pecat original”, i de fet aquella noia tenia força pecat, moooolt de pecat, tota ella era pecable en parts iguals... però veient la poca gràcia que al projecte de guetta li feia que estigués tan aprop de la seva tipa vaig forçar el somriure tot dient que en un altre moment, una de les presents la va agafar i li va començar a explicar que jo perdia força en les nit i més com aquelles i que era marca de la casa obrir la boca per demostrar una falsa pedanteria(barra)intent de follar-me a les cambreres de bon veure, ella va somriure tot dient que allò si que ho havia entès ja que amb els anys que porta treballant de nit ha descobert a forces classes d'animalets nocturns tot acabant dient que era una xica força espiritual ella, quina llàstima que tothom la valorés pel físicament que era, ains..., doncs res, que allí van passar tota la nit, en principi una sortida que havia de transcórrer entre tres locals va quedar centrada i focalitzada en un sol local, i aquesta nit més, ja que tal com marxàvem les dues cambreres es van acomiadar tot dient que ens esperaven aquesta nit, una d'elles li va dir a un dels que ens acompanyava “Veient com em miraves tota la nit demà portaré el mateix vestit... i igual la mateixa roba interior...”, el que ens acompanyava va riure “I com ho sabré?”, ella va somriure aixecant-se el vestit i ensenyant les calces “Ja saps com és... demà no tens més que mirar la que porti...”, definitivament ni màrqueting, ni estudis de mercat ni polles, hi ha gent que sap vendre qualsevol cosa i que ho porta a la sang, avui dir que anem a qualsevol altre lloc que no sigui el Roxy porta implícit que et capin i no et parlin en el que et queda d'existència, això i ser suficientment imbècil com per voler-se perdre a les cambreres d'ahir...

1 comentari:

maria ha dit...

Quina gent més atrevida^^.