entrada 534 (any 2)

Estava repassant el seu tatuatge de l’esquena quan va obrir els ulls, els tatuatge que decoraven el seu cos portaven força temps printats en la seva anatomia, tenien aquell toc de vells tot i que no havien perdut la seva llegibilitat inicial, es va girar “T’agraden els tatuatges, jo la veritat no sé encara perquè me’ls vaig fer...”, vaig somriure, i ella va seguir “Bé, tot i l’attrezzo ja has vist que no hi havia res a tèmer...”, vaig tornar a mirar el llit al mig de l’habitació en les barres de fusta del capçal hi havia encara les marques que les cordes hi havien deixat a l’igual que als peus del llit, la roba negra setinada donava joc a la imaginació a l’igual que l’escassa decoració un parell de canelobres i poc més, suposo que ella ho feia passar tot dient que era una Emo a la recerca del seu equilibri intern, però allí hi havia molt més del que es veia, ja de per si es veien forces coses... vaig tornar a la realitat fixant-me de nou en el tatuatge de la seva espatlla, “I t’han servit mai?, vull dir, tens la sensació que han estat útils?”, ella va forçar el somriure “No entenc...”; “Va, no em diràs que algú que porta dos estels de Linkinos a cada espatlla, un cercle de Nod prop del melic, i en les parts interiors de les cuixes dos segells de Stynx, se’ls ha fet tots per curiositat i pel disseny dels mateixos, això sense considerar el penjoll d’Artiades i la marca de Porgh que tens sobre el pit... set tatuatges, com diuen... només et marcaràs amb el nombre màgic ni més ni menys, ni menys per estar descoberta ni més per pecar de cobertura... i això sense considerar el meravellós pentacle encerclat i invertit que tenim sota el llit, això si, ben cobert per la catifa...”, ella va perdre el gest seriós amb una rialla “No em diràs que creus en totes aquestes tonteries?, creure en això, és quasi tan com creure en vampirs i altres monstres, ummm, si tu m’acuses d’aquestes coses jo et podria acusar de vampir i segur que els dos estaríem força equivocats...”, no vaig poder evitar d’explotar en rialles, “Saps, no sé si ets encantadora per naturalesa o per pacte...”, ella va somriure mentre es perdia entre els meus braços “Si vols podem seguir després aquesta conversa...” tenia els seus llavis a escassos centímetres, el seu sexe es refregava contra la meva cama, inflat, mullat, olorós, l’habitació no havia perdut el seu perfum, els seus pits estaven excitats, durs i amb els mogrons de punxa, la seva mà es va perdre sota la roba del llit i em va començar a masturbar, va posar-se damunt meu, vaig notar com guiava la meva polla dins el seu cony, estava calent i moll, ella va deixar anar un sospir mentre la deixava entrar, un cop dins va començar a moure’s cada cop més ràpid, mentre les seves ungles esgarrapaven el meu pit, vaig veure l’ombra reflectida en la paret i no em va sorprendre el que allí s’hi veia, ella va quedar un segon quieta per caure damunt meu sense parar de moure’s, només quan va tenir el seu premi va quedar immòbil, amb la seva respiració agitada a cau d’orella, “Si tingués un cor per donar te’l donaria sense pensar-ho...” em va dir, va estar força estona damunt meu, abraçada mentre notava com la seva humitat juntament amb la meva em regalimava per les cames, ella va quedar-se dormida, la vaig fer lliscar pel meu cos deixant-la al llit, em vaig vestir i un cop en la porta vaig somriure, possiblement tot allò no fos més que fetilleria barata, però fos per això o per qualsevol altre fet ella havia passat la nit amb un vampir i se n’havia sortit sana i estàlvia, molt possiblement la primera en forces segles....