entrada 528 (any 2)

Fa segles va morir algú a qui apreciava força, tan que moltes vegades em preguntava si era realment un humà o algú com nosaltres amb ganes de caxondeio i jolglòriu... la nit de la vetlla hi van passar moltes persones algunes més coneixedores i d’altres més admiradores i fins i tot algunes de les que no es perden cap ocasió per tenir el seus segons de glòria al estar en contacte amb aquells que secretament envegen, com deia un conegut una mort dóna per força, vaig pensar que diria si em preguntessin o si més no les paraules en el meu cas haguessin estat necessàries, i aleshores algú va dir a la meva esquena:

Life’s but a walking shadow, a poor player
That struts and frets his hour upon the stage
And then is heard no more: it is a tale
Told by an idiot, full of sound and fury,
Signifying nothing.

Que amb una mala traducció vindria a dir: “La vida que no és més que una ombra que passa, un pobre còmic que fa el fatxenda i es sacseja una hora sobre l’escena i després no se l’escolta més...; un conte explicat per un idiota amb gran aparell i que res significa...”

Tot precedit de:
Tomorrow, and tomorrow, and tomorrow
Creeps in this petty pace from day to day
To the last syllable of recorded time;
And all our yesterdays have lighted fools
The way to dusty death. Out, out, brief candle!

“Demà, demà, demà, s’arrossega amb passes insignificants dia a dia fins la darrera síl•laba del temps registrable. I tots els nostres ahirs han il•luminat pels imbècils el camí fins la polsosa mort. ¡Apaga’t, apaga’t breu vela!”

Al girar-me el vaig veure, no em va dir res va fer una salutació i va desaparèixer del lloc, des de les hores l’he anat veient regularment no menys de cinc o sis cops per segle, aquest cap de setmana el vaig tornar a trobar a la barra d’un bar aguantant carros i carretes d’una tipa, qui amb un senzill “Al final no has entès el que volia...” el va deixar allí, ell va somriure i em va demanar una copa a la cambrera, “Saps” va començar dient “La gràcia és que aquestes dones et donen un temps preciós entre el seu primer intent de convertir-te en el que volen i el moment en que veuen que mai seràs el que esperaven perquè te les follis tot el que vulguis... molt possiblement i parafrasejant el que et vaig dir fa temps, moltes dones no deixen de ser unes histèriques que criden i s’esvaloten una hora sobre l’escena, o el llit tot depèn de la sort que es tingui, i després un no sé les folla més...”, vaig apurar la copa i el vaig deixar, molt possiblement en el seu cas l’eternitat és un càstig molt més gran de cap dels que mai patireu els mortals, i més quan un no pot acceptar que la gent té la fotuda costum de morir i no tornar...