entrada 524 (any 2)

Avui llegint un dels blogs que vaig seguint, he vist una observació que em van plantejar fa uns mesos, en una empresa havien contractat un eventual que misteriosament els hi havia sortit genial, el tipus s’havia tret la feina a base de bé i havia encaixat de por dins de l’equip, quan va arribar el final de contracte van moure cel i terra per tal de que es quedés, òbviament la direcció no en va fer cap cas i el van acomiadar, els treballadors van seguir cabrejats una temporadeta i dan pel cul considerant allò del tot excessiu, doncs bé, hi va haver una baixa i un departament de set persones va quedar convertit en un departament de quatre persones, que van anar de pompis per tal de treure’s la feina, tot i que si he de ser sincer, ho van fer de forma més que correcte veient els que eren i com estaven; passades unes setmanes va haver-hi una reunió a la que em van convidar, allí al voltant d’una taula va sortir la pregunta “Quina lliçó heu aprés?”, els treballadors es van mirar sense dir res, tot i que la seva mirada era força més explícita que cap de les seves paraules que ens poguessin escopir, vaig somriure trencant el silenci... “El primer que heu aprés, és que la direcció actua escoltant però fent sempre el que creu convenient, i la segona cosa és que esteu set per fer una feina que quatre poden fer més que correctament...” “però això és una explotació!” va cridar un dels presents... “Explotació?, no crec, senzillament es un intercanvi de la vostra força bruta i escàs enginy a canvi d’un salari, i sento dir-vos que la “força” i l’enginy “escàs”, és quelcom força ofert... i no crec que en el vostre contracte hi hagi cap clàusula que digui que també teniu de pensar o prendre decisions sobre el personal... senzillament diu que vindreu, treballareu i tornareu a casa per descansar i poder retornar aquí descansats i amb ganes de treballar...”, un altre va intentar dir-hi la seva, però el més vell del grup es va aixecar “D’acord, si voleu rucs que només treballin i no pensin això tindreu...”, ainsss si tinguéssim la sort de tenir-ho... però els rucs que treballen no trigaran a creure’s que a més poden pensar i prendre decisions... i el més graciós és que les seves decisions tendeixen a afavorir la seva situació i en canvi no toleren quan l’empresa en pren per tal d’afavorir la de la pròpia empresa..., i tot això encara amb la imatge de l’acomiadament d’ahir, ja estem sense director de projectes, tot i que suposo que aviat en vindrà algun altre, el motiu de l’acomiadament?, doncs senzillament que era un drogoaddicte, si voleu que us sigui sincer a l’empresa no tenim res en contra de la gent que es droga, suposo que tothom pot decidir com viure i com morir de la forma que li vingui en gana, el problema de les drogues és que generalment i tal com li vam dir, són una eina per tal de potenciar i obtenir per la via ràpida allò que no es pot obtenir voluntàriament, qui necessita de drogues per ser més o menys feliç i és incapaç de ser-ho per ell sol, denota que per un costat vol les coses per la via ràpida i fàcil i d’un altre que és incapaç de controlar-se, i aquest va ser el motiu de l’acomiadament, la incapacitat controlar-se i la dependència, perquè tothom sap que no hi ha res més perillós que un subnormal incontrolable i dependent...