entrada 814 (any 3)

Avui llegia en un blog algú que es queixava de la justícia, i no he pogut amagar el somriure al pensar en el que em van dir fa temps “La justícia no és justa però és el que hi ha, de fet costa trobar un punt on tothom accepti allò que li pot caure pel que pugui o senzillament faci...”, però amb tot sempre queda un regust amarg i de mala praxi quan un hi passa i més si creu tenir la raó (qui no...) i veu com acaba tot, de fet no cal més que penseu en si us semblaria just que en cas que us matessin, violessin o robessin algun parent o allò que més voleu si trobaríeu just que qui ho fes ho “pagués” amb un temps (més aviat limitat) de privació de llibertat, i a més tenint la seguretat que l’efecte educatiu de les presons ja fa temps que va anar aigüera avall (si Sòcrates, si)... ara bé, fem-ho al revés... imagineu que sortiu a sopar i preneu una copa de més i que per accident agafeu el cotxe i encara per més accident acabeu per matar a una persona, acceptaríeu que us tanquessin de per vida? O que us matessin?, suposo que no, tot dient que no ha estat més que un accident i el vostre advocat (si fos un xic llest) parlaria de la manca d’intencionalitat en l’acte, i de la fatalitat de les circumstàncies, a més de la vostra més que “delicada” situació i clar que sou persones socialment acceptades i integrades i que es perdria més que no pas es guanyaria si us tanquessin, a més de que la vostra assegurança (amb sort) ja cobriria les vostres responsabilitats civils... però clar, i l’altre costat? El pare (ex ja) i marit (ex també) de les persones que vàreu atropellar no hi tindria res a dir?, doncs no, no fos que encara us empantanegués el tema, i vosaltres? Doncs diríeu que ho sentiu molt però que no voleu perdre la vostra llibertat i que clar, ja carregueu amb una culpa que ningú comprèn (valents collons...), així doncs cal una justícia que faci contents a tots, i clar quan un vol fer contents a tots acaba per tocar els collons a tothom, i és aleshores que apareixen coneguts que ofereixen “solucions” que possiblement no siguin justes però alliberen i donen satisfacció, com em deia un conegut “Passejar pels passadissos d’un jutjat hauria de ser titllat d’indecent i prohibir-ho, allí els peixos se’t llancen a les mans, quan em sento malament i crec que un bri de bondat m’afecta només cal anar-hi i respirar l’odi en la seva exacta mesura, i descobrir que no hi ha res perdut que la societat es segueix regint per l’odi i la por, i que a qualsevol solució generalista sempre hi ha els desitjos individualistes...”, així doncs, i tal he dit en el blog aquell, agafeu aire i obriu els ulls i benvinguts al món real... com em van dir fa segles “El món és una merda, però és el que hi ha, i el divertit és que encara que ho neguem nosaltres no deixem de ser més que una altra merda...”